El CE Sabadell es reanima

A l’estret túnel de la Nova Creu Alta se saluden Toni Seligrat, el nou entrenador, vestit de curt, i Esteve Calzada, el nou màxim accionista, amb vestit i corbata. Un ve de dirigir una de les primeres sessions d’entrenament amb els pocs jugadors encara en nòmina; l’altre, de fer estions perquè les nòmines no fallin.

El CE Sabadell es troba en una espècie de fase postapocalíptica. Tot està per fer. Sortir d’un concurs de creditors. Impulsar els ingressos. Construir una plantilla des de zero. Reanimar la massa social. L’objectiu és pujar com més aviat millor a Segona A i deixar enrere la ruïnosa Segona B.

«Cada temporada a la categoria es perden entre mig milió i un milió d’euros. Però pujar no és fàcil. S’ha de ser realista. Per molt bé que es facin les coses està estadísticament demostrat que es necessiten com a mínim tres anys per aconseguir-ho», diu Calzada, nascut a Lleida fa 51 anys.

Missatge de rigor

Missatge de rigorApunta’t al canvi, diu la nova campanya publicitària del club, que apel·la a l’emoció de l’etapa incipient. També a la il·lusió per recuperar una part de l’esplendor d’una entitat que ha jugat 14 temporades a Primera Divisió des de la seva fundació, l’any 1903. Els últims anys l’afecte ha estat anestesiat. Amb prou feines 2.000 socis. Hi ha molt per créixer en una ciutat de 200.000 habitants.

Mentre parla amb Seligrat d’incorporacions imminents, Calzada rep una samarreta arlequinada que acaba de comprar. «M’anirà bé per córrer». El màxim accionista es paga la seva roba. «Es pot dir que és un missatge sobre el rigor que volem implementar». Tot té el seu valor. I s’ha d’oferir un retorn. Que valgui la pena fer-se el carnet d’abonat; que les empreses se sentin apreciades davant d’un acord publicitari; que les institucions notin una correspondència pel seu suport.

Calzada personifica el professional amb màster del món del futbol. Als antípodes del propietari constructor. Des de la seva empresa Prime Time Sport condueix la carrera de futbolistes, intervé en la compravenda de clubs, n’assessora d’altres i tot això ho fa amb el coixí d’una àmplia experiència en màrqueting. Els 360 graus del que implica gestionar una entitat. «Això està canviant de dalt a baix», reconeix de manera emfàtica Antoni Reguant, el president de l’entitat a qui Calzada ha donat continuïtat.

«Fa uns quants anys que estic instal·lat a Londres perquè és on es mouen els diners del futbol, i només de ser allà és com assistir a un màster accelerat del negoci», explica en una entrevista que concedeix al Diari de Sabadell. És el primer compromís del dia en la seva atapeïda agenda a la ciutat vallesana. Assisteix també a una reunió d’intercanvi comercial; després a una altra per intentar segellar un patrocini; aborda el progrés d’incorporacions, que avança de pressa.

A Segona B no hi ha fitxatges. Si més no, no al Sabadell. No hi ha pressupost per fer-ne. Un futbolista cobra una mitjana de 30.000 euros bruts a l’any. Tot canvia quan es puja a Segona A. S’entra al futbol professional. Apareixen uns cinc milions d’euros de les televisions, que es converteixen en uns 40 a Primera. Però l’entitat arlequinada de moment només pot somiar amb tot això. Les televisions no donen res. La realitat és precària.

«Me l’he trobat en una situació pitjor del que m’esperava», murmura Calzada. Parla de foscor, de gestió deficitària, de pagaments endarrerits... Es va salvar del descens pels pèls. «Em recorda, amb totes les diferències de dimensió, quan vaig entrar al Barça com a director de màrqueting. Tot era una mica així». Va entrar, val la pena de recordar-ho, amb Joan Gaspart. Va continuar amb Joan Laporta. Sis anys en total.

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

Saligrat revela quan és al túnel de vestidors que es va fer entrenador per les ensenyances a Lleida de Pep Segura, el nou mànager esportiu del Barça. Saligrat s’ha classificat per a les eliminatòries d’ascens en quatre de les sis temporades que ha entrenat el grup 3 de Segona B, l’última a l’Alcoià, i exerceix de pol d’atracció per a bons jugadors. També la volada que agafa el projecte que pilota Calzada acompanyat d’inversors internacionals.

Calzada subratlla que no convertirà el Sabadell en aparador dels seus jugadors. «Si algun ens és útil, bé; si no, no forçarem res». Viatja molt, la seva feina és la seva feina, però diu que n’està pendent constantment. «Tinc fins a cinc grups de Whatsapp sobre el club». És un projecte per a anys, recalca mentre fa una ullada a les grades buides de l’estadi. La seva gran il·lusió és omplir-les. Potser un dia... No se sap mai en el futbol.