Granero: "Tamudo va elegir el 23 per Jordan, jo el vaig triar per ell"

La seva mare, la mateixa que l’acompanyava a entrenar-se a la ciutat esportiva del Madrid quan era un xaval, l’espera a les instal·lacions de l’Espanyol a Sant Adrià. L’entrevista s’allarga. Esteban Granero (Pozuelo de Alarcón, 30 anys) reflexiona amb calma sobre tots els temes. El nou centrecampista blanc-i-blau és un amant de la cultura japonesa, un mestre dels escacs i un apassionat de la música i la lectura. Acabat d’arribar de la Reial Societat, Quique Sánchez Flores confia en el seu talent per pilotar el joc periquito.

–Compleix 

–Molt bones. M’havien parlat molt bé dels jugadors, de la ciutat de Barcelona, de la gent del club… En el món del futbol no passa desapercebut el canvi de l’Espanyol, un equip sòlid, amb qualitat, que es va quedar a un pas d’Europa l’any passat i seguirà creixent. Sempre ha sigut un club atractiu per a mi, amb una gran història, que ara està en un moment fort, amb un bloc de jugadors que es manté i dona identitat, i un entrenador ambiciós que mira cap amunt. Era una prioritat per a mi.

–En la seva presentació ja es va referir a la meravellosa minoria. Ha connectat aviat amb el sentiment periquito.

–És una cosa que et comenten tot just arribar. Em sembla una bonica definició del que significa l’Espanyol a Barcelona. M’encanta que l’afició tingui una gran identificació amb el club, molt més que en altres llocs. És una minoria de gran qualitat. Ho vaig veure des del primer dia.

–Acaba de fer 30 anys. ¿Què li ve al cap quan mira cap enrere i veu la seva trajectòria.–Els meus primers records són sempre amb una pilota. Si em remunto als meus inicis de planter sempre vaig somiar viure moments com el que se’m presenta ara a l’Espanyol, un club amb una línia ascendent en què vull ser protagonista.

–Lluirà el 23, el dorsal que va portar Raúl Tamudo en honor a Michael Jordan. ¿Ho fa per algun motiu especial?

–Me’n van oferir uns quants i vaig triar aquest. És una gran responsabilitat portar aquest número aquí. Jo penso que el 23 és Tamudo. Ell va elegir el 23 per Jordan i jo el vaig triar per Tamudo. Raúl té una funció molt important en el nostre dia a dia. És un luxe poder comptar amb ell. Et pot aconsellar, corregir i aportar moltes coses, sobretot experiència i coneixement. És un símbol.

–El 2009 es va inaugurar l’estadi de Cornellà i vostè va fer el primer gol amb el Madrid de Pellegrini. ¿Va viure en aquella època els seus millors moments?

–Va ser un gol bonic que recordo bé en un curs increïble per a mi. Aquell any es va fitxar Cristiano, Kaká, Benzema, Xabi Alonso... I jo n’era un més. Un somni fet realitat. La primera temporada em va sortir tot bé. Vaig jugar molts partits. Ens enfrontàvem a un Barça que tenia l’hegemonia, però més endavant vam aconseguir desbancar-los.

–Ja 

–El mèrit de Mourinho va ser enorme. Va suposar un desgast molt gran, suportant molta pressió, estant sempre al límit. Va ser una lliçó d’ambició i desig. Per fer baixar el Barcelona de dalt de tot havíem de jugar al màxim. Era un equip gairebé indestructible i el vam fer caure. El primer any amb Mourinho vam guanyar la Copa al Barça i el segon, la Lliga dels 100 punts vencent al Camp Nou. Va ser un cop d’autoritat, la mostra del treball. És veritat que hi va haver situacions una mica alienes al futbol que no van agradar a ningú, però d’un costat i de l’altre.

–¿Com definiria Mou com a entrenador i persona?

–Com a tècnic és molt perfeccionista. Té cinc idees molt clares a nivell tàctic i les segueix rigorosament. També és molt flexible, s’adapta a cada partit i treu el màxim rendiment de tots els jugadors. Sempre sota pressió. No regala res. Com a persona, és molt proper amb els seus. En els moments més crítics em vaig posicionar al costat del meu entrenador i dels meus companys, i això crea un vincle per sempre. Florentino també és una persona extremadament intel·ligent i afectuosa.

–Abans de la Reial va viure una experiència al Queens Park Rangers. ¿Què va aprendre a la Premier?

–Era una cosa que em veia de gust viure i no me’n penedeixo. La Lliga anglesa és un altre món, totalment diferent de l’espanyola, molt vertical, intensa i dramàtica. Les segones parts són brutals. Va ser com un màster de futbol. Vaig aprendre moltíssim i el meu joc va evolucionar. Vaig tenir dos tècnics com Mark Hughes i Harry Redknapp totalment oposats.

–Un dels seus millors amics, Álvaro Arbeloa, sol generar molt rebuig entre els seguidors culers.

–Álvaro és un tio molt intel·ligent i lleial que ha sacrificat moltes coses pel Reial Madrid. Té molt clares les seves prioritats, amb una enorme personalitat. Es va posar en el punt de mira per defensar sempre el seu equip. És un dels meus millors amics del món del futbol, com Mata, Xabi Alonso o Xabi Prieto, Mikel González i Zurutuza de la Reial.

–¿Té ganes d’enfrontar-se a Gerard Piqué en el derbi?

–Un derbi sempre és especial. Piqué no és el meu enemic. El conec des dels 9 anys. És un company. No seré jo el que vagi més enllà. A vegades a les xarxes s’exagera tot però la meva intenció no és anar per aquest camí.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

–Vostè és un home culte amb estudis de psicologia. ¿Considera necessària aquesta branca en el futbol?

–La psicologia és bàsica per al rendiment en el futbol. En un camp es viuen estímuls molt diferents i s’ha de saber reaccionar. Cal tenir recursos per afrontar les situacions de forma positiva. Moltes vegades un jugador no té aquests mitjans. Necessita ajuda.