Defoe s'acomiada del petit Bradley Lowery en una emotiva carta

"El teu coratge i valentia seguiran inspirant-me la resta de la meva vida", escriu el davanter anglès al petit fan, mort a causa d'un càncer

zentauroepp39211501 files  this file photo taken on may 13  2017 shows sunderlan170708211453

zentauroepp39211501 files this file photo taken on may 13 2017 shows sunderlan170708211453 / SCOTT HEPPELL

1
Es llegeix en minuts

El futbol anglès segueix commocionat arran de la mort divendres de Bradley Lowery, el nen de 6 anys, fan irredempt del Sunderland, que patia un neuroblastoma terminal. Però, més enllà de la seva família, qui més ha patit la pèrdua del petit, ja convertit en una icona de la lluita contra el càncer, és Jermain Defoe, l’ídol de Bradley, amb qui va travar una entranyable amistat i amb qui va saltar al camp en diversos partits del seu club i fins i tot de la selecció. El davanter va publicar ahir una emotiva carta per acomiadar-se del seu «millor amic».

«Déu et va portar a la meva vida i he viscut moments meravellosos amb tu, així que n’estic agraït», escriu en la missiva Defoe, recordant la primera visita que el petit volia que no s’acabés mai, en què el jugador va reaccionar ajaient-se amb ell al llit fins que es va quedar adormit.

Notícies relacionades

«Mai oblidaré la forma com em vas mirar quan ens vam conèixer, el genuí amor en aquells ulls bonics. La manera com deies el meu nom, els teus somriures a les càmeres, com una petita superestrella. El teu coratge i valentia seguiran inspirant-me la resta de la meva vida», segueix Defoe, que acaba: «Mai sabràs el canvi que vas causar en mi com a persona. Déu et té als seus braços i jo sempre et portaré al meu cor. Dorm profundament, petit. El meu millor amic».

Les mostres de condol a la família van arribar des de tots els clubs d’Anglaterra i de mites com Alan Shearer i Robbie Fowler, tal era l’afecte que havia despertat Brave Bradley (el valent Bradley). La casualitat va voler que el Sunderland (ja sense Defoe, que ha fitxat pel Bournemouth) jugués un amistós divendres, en què el minut de silenci es va convertir en un entranyable aplaudiment. «Era el nostre petit superheroi i va lluitar fins al final, però el necessitaven en un altre lloc», va expressar la seva mare. 

Temes:

Càncer