Sergio García es fa gran

Ha hagut d’esperar fins als 37 anys i la seva 18a temporada com a professional per fer-se gran, però Sergio García per fi ho ha aconseguit, dilluns a la matinada, hora espanyola, quan va enterrar un putt per a birdie en el primer forat de desempat amb l’anglès Justin Rose al Masters d’Augusta, el primer títol de Grand Slam que es reparteix cada any, a l’abril.

Els dos jugadors havien acabat la quarta volta amb 69 cops i empatats a 279 (9 sota el par), però amb aquell putt del play-off del forat 18 el golfista de Borriol (Castelló) va enterrar també la maledicció que el perseguia des del seu debut el 1999, precisament l’any de l’última victòria d’un espanyol en un gran. Chema Olazábal es va enfundar aquell any la seva segona jaqueta verda (Sergio va guanyar en la categoria amateur) i va elevar a quatre els títols de mestre, juntament amb el seu de 1994 i als dos del pioner Severiano Ballesteros (1980 i 1983), que diumenge hauria fet 60 anys si no hagués sigut pel tumor cerebral que se’l va emportar el maig del 2011.

«És fabulós unir el meu nom als de Seve i Olazábal, que eren els meus ídols quan era nen. Estic segur que Seve m’ha ajudat una mica en alguns d’aquests cops i putts»,

va assegurar García quan va rebre del campió de l’any passat, l’anglès Danny Willett, la jaqueta verda que el convertia, ara sí, per fi, en un gran del golf i de l’esport espanyol.

I és que Sergio García va jugar el cap de setmana passat el seu 19è  Masters a l’Augusta National i el seu 74è torneig de Grand Slam en 18 temporades, en què ha acaronat la victòria en quatre ocasions (dos segons llocs a l’Open Britànic, el 2007 i el 2014, i dos segons al Campionat de la PGA, el 1999 i el 2008). Estava considerat el millor jugador en actiu sense cap gran a la motxilla.

CANVI DE MENTALITAT

Diumenge, es va treure del damunt aquesta pesada llosa. «Potser ara hauré de respondre si soc el millor jugador que només n’ha guanyat un. Podré viure amb això», va fer broma Sergio García amb la satisfacció de qui sap que per fi ha aprovat una assignatura pendent. «Alguna vegada m’havia passat pel cap: ‘¿guanyaré mai (algun gran)?’. He tingut moltes oportunitats i les havia perdut o algú havia fet alguna cosa extraordinària per guanyar-me. Però últimament penso d’una forma diferent, més en positiu, acceptant que, pel motiu que sigui, no m’havia passat. I la meva vida no era un desastre per això, seguia endavant».

Alguna cosa en la vida del castellonenc va tenir a veure en aquest canvi d’actitud; potser fins i tot l’aparició de la seva nòvia, la texana Angela Akins, una de les primeres persones que el va abraçar en el green del 18, i amb qui es casarà al juliol. També va canviar la seva actitud respecte a l’Augusta National, un camp que havia arribat a odiar. «No m’havia sentit mai tan tranquil en una quarta ronda com diumenge. Estic orgullós de com he acceptat les coses i com he mirat el recorregut d’una altra manera, sabent que és un camp que et dona i et pren. No penso mentir, no és el camp on em sento més còmode, però he continuat treballant i per això tinc aquesta jaqueta verda. Me’n sento molt orgullós».

«T’HO MEREIXES, COL·LEGA»

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

La gesta, tardana però merescuda, de García, ha despertat elogis i felicitacions de tot arreu, començant pel seu rival, el debutant a Augusta Jon Rahm: «Seve, Txema i ara Sergio. ¡Que gran!, ¡Ostres! Si ja era el meu ídol, ara encara més», va escriure al seu compte de Twitter.

Luís Figo, present a Augusta, va ser el primer de l’òrbita madridista a felicitar el soci d’honor del club blanc. El van seguir Ramos, Bale, Rudy Fernández, Iker Casillas i la mateixa entitat. Tampoc hi van faltar els missatge de Pau Gasol, Rafael Nadal, David Ferrer, Roberto Bautista, Carolina Marín, Carlos Sainz júnior, Alejandro Valverde i de Tiger Woods en persona, amb un concís però significatiu: «¡Ben guanyat!». O de l’olímpic més llorejat, Michael Phelps: «Bonica manera d’acabar el Masters. Per molts anys, t’ho mereixes, col·lega». I de Justin Rose: «Increïble batalla la que hem mantingut allà fora». Sergio ja és un gran.