Elles marquen el pas a la Transgrancanària

Era l’any 2003 quan un grup d’insensats es va llançar sense xarxa a l’aventura de muntar una carrera de muntanya a l’illa de Gran Canària. Comandats per Fernando González, director de carrera des d’aleshores, l’ara cèlebre Transgrancanària feia els seus primers passos amb només 78 corredors en la prova individual. Entre ells només va aconseguir creuar la línia de meta una dona, Elena Marrero, en una prova de 64 quilòmetres que travessava l’escarpada illa per l’eix oest-est.

Des d’aleshores han canviat moltes coses a la Transgrancanària, però no la seva essència. Els gairebé 80 valents que es van donar cita en la primera edició han donat pas 14 anys després als 3.800 corredors de 70 nacionalitats diferents que es van inscriure en alguna de les cinc modalitats de què consta ara. La prova dona el tret de sortida a la temporada Ultra-Trail World Tour, raó per la qual està marcada en vermell al calendari de les principals referències d’aquest esport.

MÉS DE MIL DONES AQUEST ANY

La participació femenina ha experimentat un creixement exponencial des del 2013, quan s’hi van inscriure 345 dones per 1.746 homes. L’edició del 2017 va comptar amb 1.028 dones. «Hem treballat moltíssim per atraure el públic femení a la Transgrancanària, és una de les nostres grans prioritats i els donem la mateixa preferència i els mateixos premis a elles que a ells», explica Fernando González, i les dades de les últimes edicions així ho testifiquen.

La prova reina de 125 quilòmetres, que travessa l’illa de nord a sud, exemplifica l’increment de dones al llarg dels anys, en què han augmentat més d’un 60% les inscrites des del 2013. «On hi ha més afluència femenina és en les carreres de 20 o 30 quilòmetres», afirma González. «Però esperem que amb el pas del temps s’animin amb les distàncies més llargues».

Albert Jorquera, periodista i corredor ultra amateur, coincideix amb el diagnòstic: «Cada vegada hi ha més dones en proves de muntanya curtes, i fins i tot marató, però n’hi ha poques en distàncies d’ultra fons, no s’acaben d’atrevir a fer aquest salt perquè són més conservadores».

MÉS CAPACITAT DE SACRIFICI

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Especialistes i corredors amb experiència coincideixen a destacar les qualitats de les competidores de  proves d’ultra fons, com argumenta Jorquera. «En l’elit no hi ha tanta diferència entre nois i noies perquè elles tenen una capacitat de sacrifici més gran i no són tan impetuoses. No és estrany veure les millors en un Top 10 o Top 20 d’una general. En altres disciplines és impensable». González li dona suport: «Com més llarga és la prova, més bé rendeixen; són més resistents i tenen una mentalitat brutal».

«Abans érem molt poques i és fantàstic veure’n cada vegada més a la línia de sortida… i a la d’arribada», diu la corredora catalana Núria Picas, referència mundial d’Ultra Trail.