"Vull acabar pel Miquel"

La relació d'Eva Botello amb EL PERIÓDICO no és nova d'aquesta edició. Fa dos anys va ser la protagonista de la portada d'aquest diari, on va aparèixer fotografiada amb la medallista olímpica de marxa María Vasco. Ella va ser una de les dones escollides per explicar per què afrontava la Marató de Barcelona. Va dir que la malaltia del seu marit, el Miquel, la turmentava i que córrer l'alliberava i a més, pas a pas, metre a metre, volia pensar que la gent podia prendre consciència per lluitar contra el càncer.

L'any passat, l'Eva es va inscriure a la marató amb la intenció que la prova que havia finalitzat el 2015 fos, una altra vegada, com una espècie d'homenatge per al Miquel. Però ell se'n va anar unes setmanes abans i, en aquells moments, el que menys li importava a ella era preparar-se i córrer una marató. Juan Porcar, màxim responsable de la carrera, va voler convidar-la, que el 2017 no es perdés la prova que un any abans ella hauria volgut córrer amb el Miquel esperant-la a la meta de Montjuïc.

UNA CAIGUDA INOPORTUNA

I allà està l'Eva convertida en tota una 'runner' i fins i tot trepitjant el podi en proves populars de menor distància, sobretot de 10 quilòmetres, espantada perquè diumenge passat, de visita amb els seus fills per Roma, en plena tempesta per la capital italiana, va relliscar i es va donar una tremenda trompada a l'esquena que li va fer perillar la seva segona participació a la Marató de Barcelona.

«Vaig anar al fisiòleg, perquè estava molt espantada i gairebé no podia caminar, però amb un petit tractament i uns antiinflamatoris ja estic a punt per a la marató». Ho explica l'Eva mentre comparteix uns quilòmetres d'entrenament amb aquest periodista, una part del traçat de la marató pels voltants del parc de la Ciutadella i l'Eixample.

LA MARATÓ PASSA PER CASA SEVA

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

«La carrera passa per sota de casa meva al carrer del Rosselló. La meva filla m'estarà esperant per animar-me i allà uns amics s'incorporaran a la marató per acompanyar-me i fer-me de llebre uns quants quilòmetres. Vull que la meva victòria, perquè el meu triomf serà arribar a la meta, acabar, serveixi d'homenatge a la memòria del Miquel, que se'n va anar fa un any, i perquè la gent prengui consciència que s'ha de lluitar contra aquesta malaltia... El càncer és molt cruel, però es pot lluitar contra ell».

Segur que ella aconsegueix travessar la línia de meta per segona vegada en la seva vida, enamorada ja d'una distància, d'una forma de vida, d'uns entrenaments que realitza pràcticament cada dia. «A les 7 del matí, abans d'anar a treballar (té una corredoria d'assegurances) he sortit a córrer i els caps de setmana he afrontat entrenaments més llargs, al marge de participar en alguna prova de 10 quilòmetres i la mitja marató de Barcelona». El Miquel estarà molt content de l'Eva.