«El desgast mental aquest any serà brutal»

2
Es llegeix en minuts
E. P. R. / BARCELONA

Després de la seva prematura retirada en les dues últimes edicions del Dakar per problemes mecànics, Joan Barreda (Torreblanca, Castelló, 1983), pilot d'AMV, ha dedicat tot el 2016 a millorar i perfeccionar la seva sofisticada Honda CRF450. I, un altre cop, torna a estar entre els favorits.

-Torna a estar en mans dels japonesos, d'Honda, de la seva obsessió per la novetat, el més sofisticat, innovador. Honda sempre vol guanyar així. Li passa a Marc Márquez a MotoGP i a Fernando Alonso a F-1. ¿Està preocupat?

-Deixem-ho clar d'entrada: estimo aquest projecte i jo també vull guanyar amb innovació. Sé que molts pensen que estem bojos i que algunes de les coses que portem a la moto no tenen sentit per al Dakar, però tant jo com Honda, com l'equip, volem guanyar, ens desvivim per guanyar. Tots sabem, també el Marc i el Fernando, que Honda és, fonamentalment, investigació i desenvolupament. La nostra engegada electrònica ja està en les motos de carrer, el nostre sistema d'injecció també… Tot el que Honda experimenta en la competició és per fer millors cotxes i motos de carrer. I a això no ens hi podem negar. Que és dur, doncs sí, ho és, però forma part del projecte.

-La seva moto s'acostuma a aturar en altura i aquest any hi ha sis dies a Bolívia.

-Vostè ho ha dit: s'acostuma a aturar. Hem treballat intensament en això i estem a punt. Tenim un sistema nou de combustió que s'autoregula en altura i fa que la moto funcioni en condicions idònies sigui l'altura que sigui. I jo m'he entrenat fort en altura, ja que el desgast és brutal, passant de 120 pulsacions, potser, a 160 o 170. Has d'hidratar-te bé, donar més vitamines al cos.

-¿Li agrada la idea d'haver de navegar més, tornar al vell Dakar?

-M'encanta. Jo vaig néixer amb el vell Dakar, veient el Marc (Coma) i el Cyril (Despres), així que m'agrada que es premiï l'orientació, la navegació, per més que el risc de perdre's sigui gran. Serà dur per al que obri pista, així que s'haurà de ser viu, llest, hàbil, a l'hora d'escollir posició en cada etapa.

-Vostès van sols a la moto i el treball se'ls complica moltíssim.

-És dur, sí, però no cregui que els cotxes ho tenen més fàcil. Van dins d'una caixa, amb una calor que flipes, a una velocitat vertiginosa…No sé, no sé. Amb la moto és diferent, sí, has d'estar pendent d'un munt de detalls i aquest any encara més a l'augmentar la navegació i els punts de control gairebé cecs. He de reconèixer que el desgast mental és considerable, brutal.

Notícies relacionades

-¿Es veu guanyant? Tothom diu que és un dels favorits.

-Sempre et veus guanyant, sobretot quan encara no has complert el teu somni de guanyar el Dakar. Però aquest any hi ha un grapat de pilots boníssims i, a sobre, no hi ha ni una sola etapa en què relaxar-te ¡ni una!, quan sempre n'hi havia un parell de 270 km en què podíem abaixar el ritme i recuperar forces. Sembla una tonteria, ¿oi?, però aquelles etapes, unides a la jornada de descans, et permetia dosificar molt millor les forces. Ningú sap com s'agraeix, enmig de la dura lluita, descansar dues hores més un dia. .