Altres ratxes històriques de l'esport mundial

Són multitud les gestes sense precedents aconseguides en el món de l'esport. Cada especialitat atresora les seves. Aquí en destaquem només quatre, però de les més destacades, comparables a la de l'equip d'handbol del Barça.

CLUB NATACIÓ SABADELL, SIS ANYS SENSE SUCUMBIR EN WATERPOLO FEMENÍ

Si hi ha en l'esport espanyol alguna gesta comparable a la del Barça d'handbol és la protagonitzada per l'equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell. Les noies de Nani Guiu van estar gairebé sis anys sense perdre en competicions espanyoles, de maig del 2010 (derrota davant el CE Mediterrani a la final de la Lliga) fins a abril del 2016 (derrota davant el CN Mataró a la final de la Copa de la Reina), acumulant un total de 159 partits consecutius sense conèixer la derrota. Fins a principi del 2015, a més, el Natació Sabadell de Nani Guiu va sumar 96 victòries seguides en totes les competicions, fins que va perdre la final de l'Eurolliga 2014-15 davant l'Olympiacos. En tot aquest període, l'equip base de la selecció espanyola (Pareja, Ester, Peña, Espar, Ortiz, García, Forca, Domènech...) ha aconseguit les quatre Eurolligues que llueixen en les vitrines del club vallesà (2011, 2013, 2014 i 2016), el gran dominador de l'última dècada en el waterpolo femení.

NADAL, EL REY DE LA TERRA (BATUDA) DURANT ANYS

Rafael Nadal està vivint ara una de la fases més dures de la seva carrera, i ja no jugarà més en aquest 2016 per intentar tornar l'any que ve més lliure de molèsties físiques i amb la confiança recobrada. Però el manacorí ha deixat per a la història variades gestes i xifres de rècord, com aquella ratxa de 81 victòries seguides aconseguides a la superfície de terra batuda entre el 2005 i el 2007. Nadal va superar amb això àmpliament l'anterior llistó, que havia establert l'argentí Guillermo Vilas, amb 53 victòries. Els dos jugadors estan empatats ara com els dos tennistes amb més títols en terra batuda (49). Aquelles 81 victòries queden lluny, no obstant, del rècord femení en argila de Chris Evert (125). El gran rival coetani de Nadal, el suís Roger Federer, és el líder en victòries consecutives en d'altres superfícies. Federer va encadenar 56 triomfs seguits en pista dura entre el 2005 i el 2006, i 65 en herba entre el 2003 i el 2008. En pista coberta, el líder històric és Ivan Lendl (66).

JAHANGIR KHAN, 555 PARTITS INVICTE EN ESQUAIX

Manté encara la ratxa de victòries més espectacular de l'esport mundial. El pakistanès Jahangir Khan va dominar amb mà de ferro l'esquaix mundial a partir dels 17 anys gràcies a la seva gran fortalesa i resistència física, que derribava tots els seus rivals, amb partits que fins i tot roçaven les tres hores. Entre 1981 i 1986, durant 5 anys i 8 mesos, el fenomen asiàtic va encadenar fins a 555 partits sense perdre, registre que consta al llibre Guinness de rècords com el més impressionant en el món de l'esport. Jahangir Khan no va perdre fins a la final del World Open a Tolosa, davant el neozelandès Ross Norman, però després va encadenar uns altres nou mesos sense sortir derrotat. L'aparició d'un altre ambiciós compatriota, Jansher Kahn, va fer que Jahangir hagués de compartir amb ell l'hegemonia mundial des de 1987 fins a la seva retirada, el 1993. Però Jahangir va marxar amb un historial que incloïa 10 British Open i 6 World Open, el primer d'ells als 17 anys.

EDWIN MOSES, EL PROFETA DE LES TANQUES MÉS D'UNA DÈCADA

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

Edwin Moses va ser el profeta dels 400 metres tanques durant més d'una dècada. Però, concretament durant 9 anys, 9 mesos i 9 dies, el magnífic atleta de Dayton (Ohio, EUA) va ser imbatible en la volta a la pista, arribant a acumular 122 victòries consecutives, 107 d'elles en finals. La ratxa va començar després de perdre davant l'alemany Harald Schmid a l'agost de 1977 a Berlín i va finalitzar a l'Estadi Vallhermoso de Madrid, el 4 de juny de 1987, quan va sucumbir davant el seu compatriota Danny Harris. «He vist plorar gent a Madrid», va assegurar Moses, que després va aprofitar una nova ratxa de 10 carreres triomfals per guanyar el seu segon Mundial a Roma i un bronze olímpic a Seül-88, a afegir als dos ors de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984. El boicot nord-americà a Moscou-80 el va privar de més glòria.

En atletisme només es recorda una ratxa millor, la de la saltadora d'altura romanesa Iolanda Balas, la 'Dona Tisora', que va guanyar 140 concursos entre 1956 i 1967.