L'estratègia de Samaranch per al 92

El president del COI va incorporar 15 nous membres afins entre 1981 i 1986 per incrementar les opcions de la candidatura de Barcelona

jcarmengol134779 president of the international olympic committee juan antoni161017160403

jcarmengol134779 president of the international olympic committee juan antoni161017160403 / IVAN SEKRETAREV

3
Es llegeix en minuts
JOAN CARLES ARMENGOL / BARCELONA

Barcelona va guanyar, fa 30 anys a Lausana, la ronda definitiva per obtenir els Jocs Olímpics de 1992 amb 47 vots a favor, per 23 de París, 10 de Brisbane i 5 de Belgrad. Birmingham i Amsterdam ja havien caigut en les dues votacions precedents. Arribar a aquests 47 vots era exactament l’objectiu que s’havien proposat el llavors president del COI, Juan Antonio Samaranch, i un grapat d’homes de l’esport afins que, des de sis anys abans, s’havien conjurat per portar els Jocs a la capital catalana.

 

¿Com es va arribar a aquesta xifra imbatible? Hi va tenir molt a veure, és clar, la tasca de l’equip de candidatura de Barcelona i les incansables visites i invitacions que els seus tres ambaixadors voluntaris (Carlos Ferrer Salat, Leopoldo Rodés i Ignasi Masferrer) van realitzar a tots i cadascun dels 85 membres amb dret a vot de l’organisme internacional. Hi va tenir molt a veure, evidentment, el magnífic dossier preparat, la convicció de Pasqual Maragall, la rara unitat de les institucions en aquell període de candidatura (1981-86), el treball de Romà Cuyàs com a infiltrat secretari d’Estat per a l’Esport i el suport popular de la ciutat. Però hi va tenir molt a veure, sobretot, l’estratègia ordida pel mateix Samaranch des del mateix moment –potser fins i tot abans– que va ser elegit president del COI, el juliol de 1980 a Moscou.

Liquidat el fosc període de l’anterior president, el noble irlandès Lord Killanin, i acorralada la directora general del COI, la francesa Monique Berlioux (la que manava a Lausana, acomiadada finalment el juny de 1985 i després aliada de la candidatura de París-92), Samaranch va dissenyar un pla per ampliar el quòrum de votants amb membres afins als interessos del president, un dels quals (i no el menor) era portar els Jocs a la seva ciutat natal. Entre 1981 i 1986 van ser 15 els nous membres incorporats al senat olímpic, dels quals fonts coneixedores dels secrets olímpics asseguren que 14 van votar a favor del projecte barceloní.

Solidaritat decisiva

Entre 1981 i 1982, el COI es va ampliar amb l’entrada de Nikos Filaretos (Grècia), He Zhenliang (Xina), Franco Carraro (Itàlia), Phil Coles (Austràlia), Iván Dibos (Perú) i Chiharu Igaya (Japó). Però Samaranch sabia que faltaven més vots amics, així que el 1981 va crear Solidaritat Olímpica i el 1982 hi va posar com a director Anselmo López, expresident de la Federació Espanyola de Bàsquet.

Anselmo López va visitar en el període 1982-86 més de 70 països, en molts dels quals va col·laborar a crear un comitè olímpic nacional o a impulsar els que hi havia, molt precaris, amb els mitjans procedents d’un COI renascut i que havia començat a firmar substanciosos contractes de patrocini i de drets de televisió. Els fins confessos de Solidaritat Olímpica eren ajudar i fomentar l’esport als països necessitats; la finalitat addicional va ser guanyar per a la causa de la candidatura barcelonina membres del COI.

Aliat Saporta

Notícies relacionades

Entre l’any 1983 i 1986 van ser ratificats nou membres nous: Anani Matthia (Togo), Roque Muñoz (República Dominicana), Pal Schmitt (Hongria), Francisco Elizalde (Filipines), Princesa Nora (Liechtenstein), Henry Adefope (Nigèria), el príncep Albert de MònacoLambis Nikolau (Grècia) i Kim Un Yong (Corea del Sud). En total, amb els sis de l’anterior ronda, 15 nous. Albert de Mònaco és l’únic de qui es té dubtes de l’orientació del seu vot aquell 16 d’octubre de 1986 a Lausana.

Samaranch Anselmo López no van estar sols en la recerca del vot amic. Per estrany que sembli, van tenir en Raimundo Saporta (l’home fort de Santiago Bernabéu al Madrid) un aliat. Saporta era amic dels dos, i el 1967 va ser el que va proposar al ministre Solís Ruiz el nom de Samaranch com a Delegat Nacional d’Esports. Saporta va estar el 1980 a Moscou, en l’elecció de Samaranch, i un any després, en una important reunió a l’Hotel Beau Rivage de Ginebra en la qual, juntament amb el president i López, va participar del pla de Samaranch per portar els Jocs a la seva ciutat.