Carolina Marín, a crits fins a l'or

"Va per tu, àvia", va llançar Carolina Marín (Huelva, 1993) a les càmeres tan bon punt es va proclamar campiona olímpica. I pensava en la seva àvia María, que plorava emocionada envoltada de familiars i veïns al barri de Huelva de La Orden, però també en la seva àvia Carolina, ja morta, amb la foto de la qual als pantalons va jugar la final de l'Europeu del 2014, aquell en què Espanya no només la va descobrir a ella sinó pràcticament també el seu esport.

Ella el va descobrir abans, amb 8 anys, quan va acompanyar una amiga a una competició celebrada a Huelva i va decidir provar-ho. Un inici com el de tants altres campions, però amb la dificultat afegida de ser un esport absolutament estrany a la tradició del país. Almenys fins que la simpàtica de Huelva s'ha encarregat que tothom spapiga que en la seva disciplina no hi ha pilota, sinó volant, i que està fet de plomes d'ala d'oca. De l'ala esquerra, concretament.

DE 'BAILAORA' A VOLANTISTA

La Carolina podria ser avui 'bailaora' flamenca i Espanya tindria un or menys en el medaller. Tampoc el trobaria a faltar, perquè cap jugadora no asiàtica s'havia endut l'or des que el bàdminton és olímpic, a Barcelona-92. "Ballava des dels 3 anys, però havia de decantar-me per una de les dues coses. No ho vaig dubtar. Vaig tancar els ulls i ho vaig deixar tot pel bàdminton. La vaig encertar", explicava a aquest diari aquell 2014. Des d'aleshores, i amb el seu entrenador, Fernando Rivas, el seu regnat europeu s'ha convertit en mundial i ara també en olímpic. Una triple corona de la qual únicament poden presumir tres espanyols en actiu: Joel González (taekwondo), Marina Alabau (vela) i, tot i no fer-ho en piscina llarga, Mireia Belmonte. I només té 23 anys.

"A Indonèsia em paren al carrer, em demanen samarretes, autògrafs, fotos... És al·lucinant. Encara que el meu hotel estigui al costat del pavelló, agafo un taxi perquè si no, m'és impossible arribar-hi", explicava Marín. I no exagera. El ministre indonesi d'Esports va preferir en una visita a Espanya conèixer-la a ella abans que visitar el Bernabéu, i es va endur un pòster autografiat com a botí. Un doble orgull per a una culer com ella.

EMBOLIC AMB LA FEDERACIÓ

Però arribar fins aquí no ha sigut cap camí de roses. En un esport minoritari (si bé en l'últim cicle olímpic les llicències han crescut el 55%), la Carolina ni tan sols ha tingut el suport de la federació, que al seu dia es va voler fer creditora (en tots els sentits) dels èxits i patrocinis de la jugadora. Que el president de la federació recollís en nom seu i sense el seu permís el premi a millor jugadora de l'any en ple enfrontament va ser la gota que va fer vessar la paciència de la número 1 mundial. Encara resulta més incomprensible que el seu patrocinador, Carbonell, li retirés el suport a quatre mesos de la cita olímpica. Mala decisió.

La Carolina va arribar a Rio com a favorita a l'or, però sabent que no seria fàcil. "Tothom diu que ja tinc la medalla d'or i quan vaig venir a la vila me l'esperava a sobre el llit, però no l'he trobat... L'única que tinc és la de la verge del Rocío, que sempre m'acompanya", explicava amb bon  humor després de passar a les semifinals.

Aquesta devoció la va tornar a demostrar a l'imposar-se en la final. Després de parlar amb la seva mare (ofegada enmig de sanglots) a través de la COPE, li van posar la 'Salve rociera', la tradicional cançó que s'entona a la verge del Rocío, i la flamant campiona olímpica no va tenir cap inconvenient a posar-se a cantar: «Dioooos te salve Maríiiiiaaaa...».

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Contra tot pronòstic, a la Carolina li aguantava la veu, malgrat els constants crits amb què els últims quatre dies ha celebrat cada punt en els partits, i que tant debat han generat. «Si no crides no ets ningú contra les xineses. Has de ser com les serps. Una vegada claves la dent, no pots parar», va relatar a aquest diari fa dos anys.

FELICITACIONS DELS CRACS

Després va tornar a clavar la dent, però a la medalla, emulant el gest característic del seu ídol, Rafael Nadal, que no va trigar a felicitar-la a Twitter pel seu èxit, com Pau Gasol, Iker Casillas, Alberto Contador... A aquest club d'elegits ja ha arribat la Carolina.