Farah renova títol en 10.000 i Fraser-Pryce no pot en els 100

Les finals del dia d'atletisme van donar aquests titulars

10.000 METRES HOMES

Mo Farah, en la via de Lasse Virin

El britànic d'origen somali va començar amb una magnífica actuació la defensa de la 'doble corona' que va conquistar als Jocs de la seva nova casa, els de Londres 2012, en les proves més llargues en pista. En una final de 10.000 metres copada, com és habitual, per atletes africans, amb l'afegit del sempre sorprenent nord-americà Galen Rupp (que va acabar cinquè), Mo Farah va imposar la seva demolidora velocitat terminal per imposar-se, amb una marca de 27.05.17, al kenyà Paul Kipngetich Tanui (27.05.64) i a l'etíop Tamirat Tola (27.06.26).

Farah, de 33 anys, va superar una caiguda soferta a mitja carrera i, ben situat a l'entrada de l'última volta, no es va deixar sorprendre en una de les carreres que més li ha costat guanyar en els últims anys. L'alegria desbordada, amb els braços estesos, se li va reflectir a la cara, i Farah va poder tornar a dibuixar la 'M' de Mo amb els braços sobre el cap, una celebració ja habitual en ell.

Farah persegueix a Rio repetir el doble 5.000-10.000 de Londres, amb la qual cosa igualaria l'únic atleta que ho ha aconseguit, el finlandès Lasse Virin en dos Jocs consecutius, els de Munic 1972 i Mont-real 1976. L'hegemonia de Farah es perpetua, ja que també ha aconseguit el doblet en els dos últims Mundials (2013 i 2015) i als Europeus de Zuric del 2014.

100 METRES DONES

Fraser-Pryce, destronada com a reina de la velocitat

La velocista jamaicana, afectada tota la temporada per molèsties al peu, no ha pogut triomfar per tercers Jocs consecutius en la prova reina de la velocitat, l'hectòmetre. Shelly-Ann Fraser-Pryce va sortir la més ràpida en la final, com en ella és habitual, però es va crispar en els metres finals en persecució de la seva compatriota Elaine Thompson, campiona amb 10.71, i es va veure superada fins i tot en la segona posició per la nord-americana Tori Bowie (10.83). La petita 'Pocket Rocket' (coet de butxaca), que lluïa el mateix tintat de cabell d'abanderada de la desfilada inaugural (amb els colors de la bandera jamaicana), va salvar almenys la medalla de bronze, tot i entrar en la mateixa centèsima que la quarta, Marie-Josee Ta Lou, de Costa d'Ivori (10.86). L'holandesa Dafne Schippers, campiona d'Europa i única blanca en la final, va ser cinquena (10.90).

Fraser-Pryce volia, com el seu compatriota Usain Bolt pretén també, ser la primera a guanyar els 100 metres en tres Jocs Olímpics, però aquest any acreditava una marca pitjor (10.93) que bona part de les seves rivals a la final. Entre elles, la nova campiona, Elaine Thompson, que arribava com la millor de l'any 10.70 i que ha ampliat, als seus 24 anys, el seu encara curt palmarès, en què destaca un or (4x100) i una plata (200) als Mundials de Pequín de l'any passat.

SALT DE LONGITUD HOMES

Henderson es corona per un centímetre en l'últim segon

La final de longitud va ser rica en alternatives. El defensor del títol, l'anglès Greg Ruthersford, va arribar a anar líder després d'un tercer intent que ja no va millorar (8,29), però en els torns finals les medalles van canviar de mà. Primer, el sud-africà Luvo Manyonga se'n va anar fins als 8,37 metres en el cinquè intent, però en el sisè el nord-americà Jeff Henderson va aconseguir l'or en l'últim segon amb un centímetre més (8,38). Un altre nord-americà que saltava després, Jarrion Lawson, va reclamar ferventment la victòria, però el seu llarg salt va ser mesurat pels jutges en 7,78 perquè havia fregat amb la mà esquerra la sorra del fossat.

Henderson, que fins als 15 anys se sentia més atret pel futbol americà, té una millor marca de 8,52 i és molt ràpid (10.18 en 100 metres), però no tenia grans èxits en la seva trajectòria, fins al punt que en l'últim Mundial de Pequín va quedar 9è.

DISC HOMES

Canvi de guàrdia a la família Harting

El discòbol alemany Robert Harting, triple campió mundial i or olímpic a Londres 2012, més conegut per les seves espectaculars celebracions en què s'esquinçava la samarreta en pla 'L'increïble Hulk' amb cada èxit esportiu, no va ser capaç de superar la qualificació, condicionada per la pluja i el cercle de gir mullat. El seu germà Christophe es va saber adaptar millor i va arribar a la final de dissabte, en la qual fins al cinquè llançament ocupava la quarta posició. En l'últim tir, el seu disc va volar fins als 68,37 metres i es va penjar la medalla d'or. El títol olímpic, de nou, ha anat a parar a casa dels Harting.

HEPTATLÓ

Ennis-Hill perd el títol de Londres 2012

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L'atleta britànica de combinades no ha pogut revalidar el títol olímpic malgrat el seu esforç titànic en l'última de les set proves, els 800 metres, que va guanyar amb vuit segons d'avantatge sobre la belga Nafissatu Thiam, que li havia agafat un avantatge suficient amb anterioritat per celebrar el seu èxit més gran, l'or olímpic, amb 6.810 punts, per 6.775 de Jessica Ennis-Hill. Tercera va quedar la dona del plusmarquista mundial de decatló Ashton Eaton, la canadenca Brianne Theisen Eaton, amb 6.653.

Thiam no tenia títols remarcables fins al moment, i en el passat Europeu d'Amsterdam, fa un mes, només va poder ser quarta.