Bolt i Gatlin escalfen la final més esperada de Rio-2016

Bolt, sempre Bolt. ¿Que seria de l'atletisme sense el jamaicà? La sessió matinal del dissabte s'ha omplert per veure l'estrena del 'Llampec' en els 100 metres, després del buit de la primera jornada a l'estadi olímpic. De nou ha sigut el jamaicà el gran protagonista d'una festiva 'Jam-session' en què l'home més ràpid del planeta s'ha senyat tres vegades abans de classificar-se còmodament (primer en la setena sèrie amb 10.07 segons) per a la semifinal i, si no hi ha contratemps, per a la final del diumenge (3.25 hores de la matinada de dilluns hora espanyola).

També han superat les seves respectives eliminatòries els suposats favorits a ocupar una plaça en la final amb Bolt: els nord-americans Justin Gatlin (10.01) –que va rebre xiulets i aplaudiments–  i Trayvon Bromell (10.13), el jamaicà Yohan Blake (10.11), el canadenc André Degrasse (10.04) i l'ivorià Ben Yuseff Meite (10.03).

GRAN AMBIENT

Un matí clar i un gran ambient al voltant de l'estadi Joao Havelange, l''Engenhao', com es coneix popularment el recinte olímpic dedicat a l'atletisme, pronosticaven una jornada plena de color i emoció, amb un  moment àlgid que coincidiria amb l'aparició a la pista blava del triple plusmarquista mundial de la velocitat vestit amb la samarreta groga.

L'estadi olímpic del 2016 és la casa habitual del Botafogo, el popular equip de 'futebol' de Rio. Està situat sobre un terreny que abans ocupava un enginy ('engenhao' en portuguès), una fàbrica de sucre envoltada de cultius de canya per alimentar-la. Ara és un barri on ha crescut el favelismo horitzontal entre el 'desarrollismo' vertical dels blocs d'apartaments. Els veïns afirmen estar contents amb els Jocs després de la rentada de cara en el perímetre que envolta l'estadi. Alguns aprofiten per fer el seu petit agost, obrint les finestres que donen al carrer per vendre mat gelat i 'cachorro quente' ('hot dogs'). De l'interior brota la samba i l'olor de fregits. Tots saben qui és Usain Bolt i que ve de Jamaica, “d'un barri pobre com aquest” assegura la venedora de salsitxes, mentre un grup de turistes es fotografia amb els soldats, tan armats com relaxats i complaents amb els capritxos dels visitants.

L'entusiasta públic brasiler vibra tant o més amb els campions que amb els, en principi, desafortunats. L'etíop Etenesh Diro va perdre una vamba en la segona sèrie classificatòria dels 3.000 obstacles i va ser aplaudida i animada per la seva empenta per seguir a la carrera fins que va creuar la meta. El seu victorejat esforç va ser premiat amb la requalificació per a la final.

UN MAL DIA PER A LES MADRILENYES

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

En la primera sèrie de 3.000 obstacles, la mostolenya Diana Martín no va aconseguir el pas a la final a l'acabar 12a amb 9.44.07. Tampoc ha passat la triplista Patricia Sarrapio després de dos nuls i un insuficient tercer salt de 13,35 metres. La tercera madrilenya en pista, la quatrecentista Auri Bokesa, no ha pogut entrar en la ronda següent a l'acabar la seva sèrie en penúltima posició amb uns decebedors 53.51 segons.

La gran favorita per guanyar la final de 400, la nord-americana Allyson Felix, que acumula cinc títols mundials i un olímpic sumant les seves medalles en 200 i 400, va tramitar el pas a semifinals amb facilitat al guanyar la segona sèrie amb 51.24.