Toni Bou: "Cap títol, cap com el primer"

Va començar fallant i, com sol ser norma en ell, en el campioníssim, en el que més guanya, en el que millor es prepara i més salta, es va recuperar de l'error. I, al final, com gairebé sempre, va ser mantejat per tot el seu equip. I aquí apareix, en una altra imatge per a la història, per a la seva gloriosa col·lecció, al costat del ‘cap’, el seu inseparable Miquel Cirera, l'home que ho organitza tot en el departament de competició de trial de Montesa-Honda, l'home que dirigeix amb habilitat, mà ferma i èxit el ‘team’ Repsol-Honda, del qual Toni Bou (Piera, l'Anoia, 17 d'octubre de 1986) és el líder i el campió. Amb el seu desè títol consecutiu de campió del món de X-Trial aconseguit divendres passat, a Marsella, Bou ha segellat una dècada històrica en què ha brillat any rere any, i ha elevat el seu nom a la categoria de llegenda, per certificar 19 Mundials consecutius, tant sota sostre (10 ceptres) com a l'aire lliure (9).

Deu anys sent el millor del món. ¿Com s'aconsegueix una cosa així?

És una cosa increïble que no sé explicar. Estic vivint un somni i estic molt content. Mai hauria pensat que podria arribar fins aquí. Si m'hagués pressionat per aconseguir 19 títols consecutius, no ho hauria aconseguit mai. Aquesta temporada hem tingut només quatre carreres i en la primera vaig acabar segon, patint molt. A partir d'aquí vam anar a remolc per revalidar el títol. Aquests últims tres mesos s'han fet molt llargs, però una vegada més hem fet un treball molt bo amb tot l'equip Repsol Honda.

¿Com ha canviat el trial en aquests 10 anys?

L'evolució de les motos i del nostre nivell és cada vegada més destacat. Tenim proves més complicades i any rere any ho posem més difícil als organitzadors, perquè el nostre nivell segueix augmentant. A Marsella, tots vam acabar amb molt pocs punts i és un dels factors que indiquen que els pilots hem anat evolucionant i millorant.

¿I com ha canviat Toni Bou?

Espero que com a persona no gaire, encara que sóc 10 anys més gran. Com a pilot, crec que he madurat bastant, he hagut d'aprendre a portar la pressió. En dies com divendres, es passa molt malament i és molt difícil de portar, perquè no pots cometre errors. En una carrera amb només cinc zones, qualsevol error en una et pot penalitzar molt.

¿Què creu que ha aportat al món del trial?

Sempre he utilitzat moltes coses de la bici de trial; per exemple utilitzo molt el cos per portar la moto. Tinc un pilotatge molt físic i crec que això ha fet que molts pilots joves que avui van pujant vinguin del món de la bicicleta i també tinguin un estil més físic. Tenen un nivell molt alt i són pilots molt precisos.

¿Cap on li agradaria que fos el trial els pròxims anys?

Aquest esport s'hauria de seguir enfocant cap al trial 'indoor', a fer un espectacle; un esdeveniment en què la gent es diverteixi i on qualsevol persona que no sigui aficionada a les motos vingui a passar-s'ho bé. I per fer un entreteniment bo, hi ha d'haver un nivell elevat, pujar encara un altre esglaó, i això crec que és el que pot enganxar la gent.

Després de 19 títols, és el favorit per al Mundial a l'aire lliure. ¿Sent molta pressió per aconseguir el 20è?

S'ha de seguir anant pas a pas. Haver aconseguit el Mundial 'indoor' m'ha de donar ànim. No hi ha gaire temps per descansar, perquè d'aquí dues setmanes ja tenim la primera prova a l'aire lliure, però sí que agafarem aire per recuperar-nos, perquè han sigut tres mesos molt durs. Al tenir només quatre carreres, que es van complicar pel resultat de la primera, vull relaxar-me i començar a preparar-me bé, perquè el reglament és molt diferent i normalment em costa més.

Aquest any fa 30 anys, ¿pica arribar a aquesta edat?

Evidentment, una mica sí. A ningú li agrada fer-se gran, però és bonic complir anys i més si van venint alegries, que és la millor manera per portar-ho bé.

¿Fins quan es veu competint al més alt nivell?

No ho sé, ho ignoro, de veritat, entre altres raons o, fonamentalment, perquè ara, en aquests moments, ni m'ho plantejo. Tinc clar que m'agrada molt el meu dia a dia, perquè em diverteixo i és el que em motiva per aixecar-me cada matí a sortir a entrenar-me i millorar. Fins que aquesta energia no se m'acabi, no penso parar. Però veure Fujinami, l'Albert [Cabestany] i l'Adam [Raga], que amb 36, 35 i 34 anys competeixen a un grandíssim nivell, no em fa pensar a parar.

Des de molt jove la seva vida és el trial. ¿Què ha hagut de sacrificar? ¿Què ha trobat a faltar?

Evidentment, com tots els esportistes, de jove has de sacrificar moltes coses, però ho fas perquè t'aporta una satisfacció. En el meu cas, han compensat molt tots els èxits que he aconseguit i tot el que disfruto a sobre de la moto i en el meu dia a dia. Et perds molt temps amb els teus amics i la família, per tants viatges i tanta competició, però està claríssim que trobes beneficis en altres coses. Qualsevol esportista d'elit sap que ha de sacrificar-se molt, especialment en la seva vida personal, per aconseguir les metes que es proposa, però tots, tots, ho considerem ben invertit. No em penedeixo de res del que he deixat enrere o no he pogut fer, ja que les victòries i, sobretot, complir els teus objectius són la millor recompensa a tot aquest sacrifici.

¿Amb quin record es quedaria d'aquests 10 anys?

El moment més especial evidentment és el primer, a Menorca el 2007, perquè va ser el primer Mundial. Va ser un campionat complicadíssim i el fet d'aconseguir-lo per primera vegada, marca la diferència. I també em quedo amb aquest últim, perquè ha sigut molt sofert i hem lluitat molt. Era la primera vegada que no guanyava la primera carrera de l'any 'indoor', així que anar al darrere i haver de recuperar també és una experiència molt bonica.

¿Quin és el seu sostre?

No ho sé. Sincerament, mai m'havia imaginat que arribaria fins aquí, i estic molt content per haver-ho aconseguit. L'objectiu principal és seguir disfrutant i aconseguir tot el que pugui mentre el cos aguanti.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Molts trialers es passen a l'enduro o, fins i tot, al Dakar. ¿Es planteja provar amb alguna altra disciplina?

De moment no. Evidentment, tot el que està relacionat amb el motor m'agrada molt, i en el cas de fer alguna cosa, m'agradaria ser competitiu. Però de moment, com que m'agrada molt el trial, a més de tota la feina que suposa estar aquí, em costa molt pensar en altres coses.