Cristiano Ronaldo es deixa anar i apallissa el Celta

La rebel·lia de Cristiano Ronaldo va llançar el Madrid cap a un triomf que el Celta va amenaçar de complicar al primer temps però que va caure a plom en el segon gràcies a una exhibició grandiosa del jugador portuguès, que va reaccionar amb quatre gols consecutius després d'haver sentit xiulets en la seva primera intervenció després de l'intermedi. Va ser la millor manera d'expressar el seu més absolut repudi d'unes crítiques que no pot entendre i va salvar així el Madrid d'acabar una tarda més adolorit i sacsejat pels seus aficionats.

Va finalitzar de manera radicalment diferent gràcies que Ronaldo no es va amagar aquesta vegada i va estirar el carro més que ningú per aclarir els dubtes al voltant de la seva qualitat i el seu compromís. Va fondre així els ploms a l'equip gallec, que va començar manaire, segur de poder fer més sang en el conjunt madridista, i va desaparèixer sense remei a la segona part després d'haver estat a prop d'avançar-se en el marcador i arribar al descans al darrere per un gol de Pepe en un córner que va asserenar els ànims locals.   

La fredor amb què l'equip blanc va ser rebut on una setmana abans va ser acomiadat amb retrets de tots els colors va ser el preludi d'una posada en escena gens prometedora de l'equip dirigit per Zidane, que naturalment va donar continuïtat en la formació titular a Casemiro, Lucas Vázquez i Borja Mayoral després de decidir deixar en la reserva Kroos, i Modric i Bale a la banqueta. S'hi va sumar en l'equip inicial Kovacic i el Madrid es va disposar a posar en pràctica un pla fonamentat més en la precaució que en la recerca frenètica de la porteria contrària per recuperar com més aviat millor el favor de l'afició.

SENSE COMPLEXOS

Sense els citats primers espases, més el lesionat Benzema, no podia el conjunt blanc perdre de vista el cartell i la trajectòria del Celta, un rival gens donat a l'especulació, sense cap complex per intentar superar qualsevol, que no havia rebaixat les seves prestacions malgrat els problemes i vaivens que no deixa de patir la seva plantilla. I que a més compta a dalt amb un trident per preocupar, amb Nolito amb pressa per recuperar el temps perdut a causa de la seva lesió.

De res li va servir al Madrid ficar-se a la feina ben protegit i junt al centre per evitar els riscos, fins i tot a costa de mostrar-se molt poc profund, una cosa que podia impacientar tard o d'hora els aficionats. Així estava l'equip madridista quan Nolito va fer tremolar tot el Bernabéu. Va deixar tirat Carvajal a la banda, va fer un túnel en la seva progressió cap al centre i va obrir per a Orellana, que va posar la pilota al cap d'Aspas perquè el davanter viguès rematés al travesser i no pogués després superar Keylor Navas després de recollir ell mateix el rebuig.

Un avís que va arribar en plena fase de pèrdua de confiança per part dels blancs, d'atonia generalitzada, de la qual només van sortir amb un cop de cap de Casemiro desviat per Rubén en una falta i sobretot amb el gol de Pepe en el córner que va seguir (m. 41). El gol augurava sens dubte un canvi de direcció en el partit, però de cap manera feia pensar en el que passaria després del descans.

REVULSIU

El que va fer presumir noves complicacions, com van ser els xiulets d'uns quants a Ronaldo per una pèrdua just després de reprendre's el joc, va resultar el revulsiu idoni perquè el portuguès i tot l'equip acabessin en una comunió perfecta amb l'afició, que va finalitzar rendida a la seva estrella i admetent sense cap reserva que si altres estiguessin efectivament al seu nivell el Barça no tindria pràcticament guanyada la Lliga a aquestes altures de la novel·la.

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Ronaldo va marcar amb un violent xut de dreta des de 30 metres (m. 50), es va posar la mà a l'orella per veure si seguien sonant els xiulets i es va deixar anar incontenible per fer rendir ell sol el Celta. Va fer el tercer de falta amb un toc subtil amb l'interior (m. 58) i va anotar el quart assistit per Isco (m. 65) en un moment clau, just després que Aspas escurcés distàncies en una contra que va agafar els centrals en la inòpia (m. 62).

Amb els braços caiguts sense remei, el quadro gallec va permetre que Jesé i Bale se sumessin a la festa golejadora. El canari la va encertar en la primera pilota que li va arribar (m. 76) i el gal·lès, que reapareixia al cap de 48 dies, va tancar el compte amb un xut creuat (m. 80).