Espanya persegueix en la seva quarta final el seu primer títol europeu contra Alemanya

Pocs esports professionals han patit la crisi a Espanya com l'handbol. I, no obstant, la selecció estarà aquest diumenge (17.30 h. TVE-1) lluitant contra Alemanya per proclamar-se campiona d'Europa, un títol que se li resisteix (tres finals disputades, tres perdudes: 1996, 1998 i 2006) davant un rival jove i perillós. L'or val un bitllet olímpic, i recompensaria un esport castigat per la falta de patrocinadors i la desaparició de clubs. 

«Ara que som hispans emigrants, volem demostrar al món que seguim sent una referència en els esports d'equip, posar en alça els valors del nostre handbol i la nostra forma de jugar», reivindica el seleccionador, Manolo Cadenas, sota la batuta del qual Espanya va ser fa dos anys bronze europeu i quarta en el Mundial. Falta el colofó. «No ens conformem de ser finalistes. Hem vingut aquí a buscar l'or. Des del primer moment ho hem dit, potser no gaire alt, però sí en privat. Tota l'expedició volia estar a la final per guanyar-la», explica amb ambició.

LA REVOLUCIÓ DE SIGURDSSON

Guanyar Alemanya no seria nou. Ja ho va fer Espanya en el seu debut en el campionat (32-29), encara que els dos germànics que més van brillar en aquell xoc (Dissinger i Reichmann) van deixar el torneig per lesió. Però precisament els dos jugadors inscrits en el seu lloc, Häfner i Künh, van ser determinants per vèncer Noruega en semifinals. Deu gols van anotar entre tots dos, i el primer en va firmar tres a la pròrroga.

«Jo ja vaig dir que aquesta selecció alemanya m'agradava molt i estic convençut que en els pròxims anys guanyarà moltes medalles, però no els esperava tan aviat en una final», va reconèixer el porter espanyol, Arpad Sterbik. Després de la derrota inaugural, Alemanya, que també busca el seu primer títol europeu, i a la qual Dagur Sigurdsson ha posat de cap per avall (en part obligat per les lesions de Gensheimer, Groetzki, Wiencek i Drux), compta els partits per victòries.

El millor aval d'Espanya és la seva actuació davant Croàcia en semifinals. Divendres es va sobreposar a un inici dubitatiu, va desplegar durant un tram la seva millor versió tant en atac com en defensa i, encara que no va aconseguir enlairar-se, va saber aprofitar l'experiència i no posar-se nerviosa quan Croàcia es va posar a un gol. Si Cañellas no passa un bon moment, apareix Antonio García com a MVP de les semifinals. A un gran partit de Sterbik el segueix un altre millor de Pérez de Vargas. Víctor Tomàs apareix quan se'l necessita, Raúl Entrerríos està de dolç i a Valero Rivera mai li tremola el pols.

EXPERIÈNCIA PER NO ATABALAR-SE

Notícies relacionades

Espanya lluitarà per l'or i pel bitllet a Rio

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

«Hem patit en tots els partits. Hem estat fins i tot a un gol de poder quedar-nos fora, però quan un equip té la mentalitat que té aquesta selecció sempre troba el camí per seguir cap endavant», argumenta Cadenas, que apel·la a «l'experiència» del seu grup per resoldre «les situacions difícils» que es puguin plantejar. «Crec que tenim  jugadors a qui no els pot la pressió, que no s'atabalaran, per exemple, amb les constants alternatives defensives que plantejarà Alemanya».

Les estadístiques parlen de màxima igualtat entre tots dos conjunts en el torneig: 31% de parades en tots dos bàndols, 199 gols d'alemanya per 192 d'Espanya; 62% d'encert en el tir germànic per 60% dels Hispans. La clau de la final pot estar en l'experiència, com la que atresora Sterbik. «Ahir em deia Manolo: ‘Amb 60 anys quan tindré una altra oportunitat de guanyar un or Europeu?’. Com li vaig dir, jo tampoc en tinc 20. Per a alguns pot ser la nostra última oportunitat i s'ha d'aprofitar».