Els atemptats de París marquen els partits de seleccions de futbol

França i Alemanya es posen a prova en un ambient de por, solidaritat i mesures de seguretat extremes

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Li van preguntar a David Cameron si s’atreviria a portar els seus fills a Wembley. «Sí, els portaria. Crec que és molt important que continuem amb les nostres vides», va contestar. Aquesta és la qüestió davant els diferents partits de futbol programats per a aquest dimarts. La seguretat s’ha imposat als gols com a tema de conversa. I l’acció passional, o merament d’oci, d’assistir a un esdeveniment esportiu de masses s’ha convertit de sobte en un assumpte vinculat al coratge i els valors.

    Molts dels partits entre seleccions no passen de ser amistosos, però es disputaran, sens dubte, carregats de simbologia. Més amistosos que mai. «Aquest partit és clarament un símbol per a la llibertat i la democràcia i en favor de la unitat i simpatia pels nostres amics francesos», va dir Joachim Löw, seleccionador alemany, referint-se al partit que el seu combinat disputarà contra Holanda a Hannover. Aquest esperit val per a qualsevol partit. Jugar i presenciar un partit de futbol s’interpreta ara com un acte de determinació davant la intimidació terrorista. 

    L’emotivitat promet electritzar Wembley. Els anglesos, sense el primer ministre britànic però amb Boris Johnson, l’alcalde de Londres, i el príncep Guillem a la llotja, reben els francesos disposats a fer el que semblava impensable: cantar en públic La Marsellesa. Qui conegui la rivalitat ancestral entre anglesos i francesos sabrà que això són paraules majors. Els colors de França cromatitzaran l’estadi. I la lletra de l’himne apareixerà a les pantalles gegants per ajudar en l’intent. Dins i fora, les mesures de seguretat es preveuen colossals.

AMB UN ULL A L’EUROCOPA / Els guàrdies de seguretat de l’estadi de Saint Denis són ara la referència. Se sap que almenys dos dels terroristes tenien entrada per accedir a l’estadi i que van ser interceptats abans de suïcidar-se. ¿Hi haurà sempre aquest encert? L’assumpte de la prevenció marcarà els dispositius desplegats en cada seu esportiva. No només aquest dimarts. Tothom, en particular França, posa les llums llargues i pensa en l’Eurocopa que l’estiu que ve es disputarà en territori gal. Serà el campionat europeu més gran, amb més seleccions, més partits, més seus i més esforços de seguretat que mai. «És la nostra principal preocupació, la seguretat», va admetre Jacques Lambert, responsable d’organització de l’Eurocopa. Els 132 morts de París pesen ara massa. Pesen sobretot en el combinat francès. «Ens hem de preparar per al partit amb tanta dignitat i solidaritat com sigui possible», va dir el seleccionador Didier Deschamps al costat d’un ram de flors que van dipositar a prop seu els periodistes britànics.

A FAVOR DE JUGAR / El més compungit dels futbolistes és aquests dies Lass Diarra, exjugador del Reial Madrid i avui a l’Olympique de Marsella, que va viatjar amb l’equip tot i haver perdut una cosina en els atemptats parisencs. «Era per mi com una gran germana». Algun diari britànic va publicar ahir que els jugadors de França estaven molestos perquè ningú els ha consultat si volien o no cancel·lar l’amistós, però el porter Hugo Lloris, capità de la selecció, va assegurar que ell i els seus companys estan «a favor de jugar». A Alemanya, la classe política se solidaritzarà amb França anant a l’estadi de Hannover, inclosa la cancellera Angela Merkel. «El missatge és clar: no ens deixarem intimidar pel terror», va precisar el president de la Federació Alemanya de Futbol, Reinhard Rauball. És possiblement el missatge que correspon al moment, però solament són això, missatges, consignes polítiques, paraules buides. Low, sincer, va admetre que va seguir la segona part des de la banqueta de Saint Denis amb por i que viurà el partit davant Holanda «amb sensació de dol». Por, solidaritat, dol... Termes, per ara, tan futbolístics com el gol.

Notícies relacionades