Anar al contingut

MODA A ALEMANYA I ITÀLIA

Claus del 'retro running', l'últim crit en fitnes

Cremar calories corrent cap enrere ja no és només cosa d'àrbitres o de nens, és una nova disciplina que arriba amb força

LAURA ESTIRADO / BARCELONA

Carrera de retro running de 100 metres, celebrada a la vall dAosta (Itàlia), lany passat. / YOUTUBE / FLEURY CONTRERAS

Es diu 'retro running', però també 'backward running', 'reverse running' o marxa reversiva. Els últims anys, l'exercici antinatural de córrer cap enrere --habitualment vist en nens o en àrbitres de futbol-- està sortint dels gimnasos i assaltant els carrers. A Alemanya i Itàlia ja no és tan estrany veure gent entrenar-se així en parcs públics. A Espanya, però, encara és una disciplina desconeguda, si bé entre les seves ambaixadores hi ha Sandra Corcuera, portada aquesta setmana  'Interviú', i quatre vegades campiona del món i que ara busca patrocinador per poder renovar el seu títol el 2016.

Algunes claus sobre aquesta nova modalitat de carrera:

ORIGEN

La marxa reversiva es va començar a practicar tímidament a principis del segle XX, però no va ser fins a la dècada dels 80 quan realment es va popularitzar, després que els organitzadors d'una carrera a Nova York decidissin que els participants en lloc de córrer cap endavant havien de fer-ho com els crancs.

A Europa, aquesta modalitat de carrera, que, de moment, no és esport olímpic, té més implantació a Itàlia i Alemanya. En aquest últim país, hi ha fins i tot escoles per a nens. A Espanya, malgrat els creixents adeptes, no està reconegut com a esport.

BENEFICIS

Els fans d'aquest aquest tipus de carrera 'antinatural' diuen que crema més calories i que és molt beneficiós per a l'aparell locomotor i l'equilibri. En aquesta modalitat s'usen més músculs i es millora la coordinació: s'activa una sèrie de músculs que quan es corre cap endavant s'utilitzen molt poc (corrent cap endavant es cremen 400 calories en mitja hora, mentre que amb la modalitat 'retro running', unes 650 calories).

Es treballa sobretot la part del darrere de la cama, inclosos els bessons, els quàdriceps, la zona d'isquiotibials i els glutis.

Aquest tipus de trot redueix el risc de patir la coneguda síndrome del genoll de corredor o síndrome patelofemoral al reforçar la musculatura que protegeix el genoll. Per això, s'ha de córrer amb una certa inclinació, cosa que també ajuda a enfortir la zona lumbar i els abdominals. Alguns estudis asseguren que aquest tipus de marxa s'hauria d'incloure en programes de prevenció i rehabilitació de lesions.

CRÍTIQUES

Per començar, es tracta d'un moviment antinatural que, si no es practica bé, pot afectar negativament la columna vertebral. Alguns metges consideren que augmenta el risc de contractures musculars i lesions cervicals (intuïtivament es gira el coll i el cap per veure què hi ha al darrere i no ensopegar).

MEDALLISTES

Si a Espanya, la catalana Sandra Corcuera és l'única que competeix en aquesta modalitat, i ha sigut quatre vegades campiona del món, en la seva versió masculina el màxim representant d'aquesta disciplina és l'esportista dominicà Fleury Contreras, 'el corredor d'esquena', or i bronze en diverses ocasions.

COM COMENÇAR A PRACTICAR-LO

S'aconsella començar a córrer del revés en una cinta i recolzant-se en les subjeccions laterals. Una vegada agafat l'equilibri i el pas, ja es pot sortir a una pista d'atletisme i, fins i tot, al carrer, sempre que no hi hagi obstacles i el terreny sigui pla i conegut pel corredor.

EQUIPACIÓ

Al mercat hi ha calçat especialitzat per practicar el 'retro running': l'important és que siguin unes vambes de 'footing' que subjectin bé el peu i el turmell. Generalment, la sola d'aquestes vambes té una mica més de taló que la d'unes vambes normals.

0 Comentaris