«Estic en contra de la democràcia»

Fa dos anys, Bernie Ecclestone (Bungay, Regne Unit, 1930) es va reunir durant cinc hores, a la seva mansió londinenca, amb un dels dirigents esportius més importants del món. Tiito Bernie, com li solien dir quan la F-1 visitava Jerez, va voler convidar el seu col·lega al pub de sempre, però aquell dia estava tancat. De manera que l'amo de la F-1 no va tenir més ­remei que demanar uns exquisits sandvitxos, que van fer les delícies de tots dos executius.

Durant la conversa, el convidat, home gairebé tan expert en matèria de negociació, organització, espectacle i generació de milions d'ingressos com Ecclestone, li va criticar, amb afecte, que no estigués preparant el seu successor, perquè, aviat, l'amo de la F-1 complirà 85 anys. ­Ecclestone, que va acceptar el debat sobre un tema que preocupa molt el negoci de la F-1, li va dir rotundament al seu amic: «Mai, escolta'm bé, ¡mai!, prepararé un hereu».

El seu amic li va demanar més explicacions i Ecclestone n'hi va oferir encantat. «Mira, tots aquells que preparen el seu hereu, acaben morint a les seves mans perquè l'hereu vol heretar abans que tu ho decideixis. Per tant no tindré hereu perquè m'importa un rave el que li passi a la F-1 el dia que jo me'n vagi o em mori».

Amb 4.000 milions de dòlars de patrimoni -una de les fortunes més grans d'Anglaterra-, això per a ­Ecclestone és més un hobby que una feina. Una condemna per suborn li va costar recentment 600 milions d'euros i perdre certa capacitat executiva a la F-1. Potser per això el xou se n'ha ressentit i molt. «La F-1 s'ha convertit en una democràcia i jo estic en contra de la democràcia», assegura sense embuts.

-Vostè, senyor Ecclestone, va començar competint com a pilot en les motos, fins i tot va arribar a la F-1, però, als 20 anys, es va retirar. ¿Va ser perquè no era bon pilot o perquè va veure que era molt bo en els negocis?

-¡No recordo què vaig fer ahir i vostè em pregunta què va passar fa 60 anys! No, vaig parar perquè vaig tenir un accident i, en aquell moment, estava tancant un negoci important i vaig pensar que era millor concentrar-se en els negocis que acabar a l'hospital.

-Fa més de 45 anys que està a la F-1. ¿Quins són el seu millor i el seu pitjor records en tots aquests anys?

-Jo sempre trec coses bones de tots els meus records, així que no tinc mals records. Quan les coses van pitjor aprens més que quan van bé, molt més. I és normal perquè t'esforces el doble.

-Després del seu judici a Alemanya, aparentment ningú de la fraternitat de la F-1 va contactar amb vostè ni li va mostrar, segons ha explicat, cap tipus d'afecte. ¿Oi?

-Bé, el president de Mercedes em va enviar un bonic missatge: «Enhorabona, ben fet».

-L'hi  va dir amb sorna, ¿no? Perquè ell va ser un dels que van provocar el judici...

-Deixem l'assumpte, per favor.

-¿Val la pena seguir quan rep tantes i tantes crítiques?

-A finals de juliol, vam córrer a Hongria. No oblidi que, quan jo vaig arribar a Hongria, estava darrere del teló d'acer. Quan vaig negociar perquè hi arribés la F-1, era el KGB qui controlava aquell país. Així que quan aconsegueixes aquests èxits i tot acaba bé, estàs summament orgullós del que has fet, perquè ho has aconseguit per a molta gent. Estic content d'aquests 30 anys ficat en això.

-Ara els pilots semblen passatgers dins d'un monoplaça.

-¡Absolutament, sí. És així, sí!

-Diuen que es passen la carrera tocacant botons i fent ajustos. Tenim un exemple molt clar: Max Verstappen, un nen de 17 anys, debutant a la F-1, sembla un veterà com si pilotés a la Play.

-No hauria de ser així. La F-1 hauria de ser un campionat de pilots. Quan s'apaga el semàfor, el pilot hauria de pilotar el seu monoplaça. El que és divertit és que als pilots no els agrada, ells volen estar al comandament.

-¿Això significa que està preparant canvis per al futur?

-El problema és que la F-1 s'ha convertit en una democràcia… I jo estic en contra de la democràcia. És molt difícil, molt, aconseguir que tothom estigui d'acord. Seria ideal arribar a un pacte amb la FIA (Federació Internacional) per poder transformar la F-1, i buscar el que tots jutgem que és el millor per a tots. Però és difícil, sí.

-¿M'està dient que vostè, que té tant de poder i ha aportat tantes idees, no es veu capaç de pactar?

-Jo ho intento cada dia, però el que li vull dir és que som massa gent per posar-nos d'acord.

Notícies relacionades

«Hamilton fa que la gent estimi la F-1»

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

-Si hagués de prendre, ara mateix, una decisió, decidir un canvi, alguna cosa que millorés encara més aquest esport, ¿quina decisió prendria?

-En primer lloc, mai hauria acceptat aquest motor. I, en segon lloc, la F-1 s'ha tornat massa clínica: no facis això, no pots fer això altre… Un exemple: un pobre pilot lluita per aconseguir la quarta posició de la graella i, per canviar la caixa de canvis o el motor, ha de retrocedir 10 posicions. Segons la meva opinió, aquestes coses no tenen sentit. Cap. Però existeixen, sí.