«Pujar a l'Everest segons com no és alpinisme»

És clar que ha canviat l'alpinisme a l'Everest. Fa 30 anys, nosaltres vam tenir la gran sort de viure una aventura pel vessant del Tibet. Però som a l'any 2015, hem viscut canvis a la nostra vida, amb els mitjans de transport, les comunicacions, els coneixements tècnics, la meteorologia, els límits que ens posem tots. I això també ha arribat a la muntanya, però no només a l'Everest. També als Alps, al Mont Blanc, al Cerví... ¿Com pots evitar que la via normal al Mont Blanc no estigui concorreguda el mesos de juliol i l'agost? ¿Oi que és impossible? Doncs el mateix passa al sostre del món, on hi ha empreses que munten per les rutes normals les cordes des del camp base fins al cim i pugen l'oxigen. Sí, és clar, s'ha de pujar igualment els 8.848 metres, però pujar agafat a una corda com si fos una barana amb l'ajuda d'oxigen... Ho sento, ho he de dir, i sé que genera polèmica, però això no és alpinisme. Ho veig així. Però és igual amb la via normal del Mont Blanc.

Però que quedi clar que no ho critico perquè si ho faig amb la gent de l'Everest, que ara ja estan començant a muntar cordes fixes després del desastre del terratrèmol, també hauria de criticar els guies de Zermatt o de Chamonix que porten clients a la muntanya. Només dic que segons com es pugi al cim de l'Everest o a altres cims, no es pot dir que s'estigui fent alpinisme. Però tampoc admeto que per culpa d'això es digui que a l'Everest o a qualsevol altre lloc ja no es pot fer alpinisme. És clar que sí que se'n pot fer. Encara avui l'Everest té alguns vessants desconeguts amb possibilitats d'obrir noves vies. Fins i tot pujar al sostre del món pel Nepal, a través de la ruta normal i a la tardor, segueix sent un gran projecte perque gairebé no hi ha expedicions.

Nosaltres, fa 30 anys, teníem molt clar que volíem pujar i baixar sense oxigen. Érem un grup atrevit, valent... No m'agrada dir-ho així, em fa una mica de vergonya. No era normal que en aquella època una expedició digués de forma conscient que volia pujar sense oxigen. Després, no obstant, vam haver d'utilitzar-lo en el descens perquè estàvem exhaustos. Per això la nostra expedició no va poder homologar-se com una ascensió sense oxigen. I estic d'acord amb això, per descomptat.Torno al tema de la massificació a l'Himàlaia. És impossible frenar-la. ¿Regular-la? Doncs ¿per què no comencem per fer-ho als Alps? ¿Saps per què no? Perquè els guies suïssos i francesos posarien el crit al cel. Doncs passa el mateix a l'Everest, i molt més després del terratrèmol, pobra gent, ara més que mai s'ha de viatjar al Nepal. ¿Com has de regular-ho tot això? ¿Oi que tots volem pujar a l'Empordà en autopista, volem una via ràpida fins a la Cerdanya o anar a Viella en el mínim temps possible? ¿No és més bèstia que en un sol dia puguis anar i tornar de qualsevol lloc d'Europa en avió? I això ens sembla molt normal. Només uns quants diuen que és un disbarat ecològic. Doncs tornant a la muntanya, i a l'Everest, si un dia em diuen, com sembla que s'està estudiant, que el Govern xinès vol foradar l'Everest per sota per fer-hi passar un tren i agilitzar així les comunicacions, doncs m'ho crec. Mira, estic segur que d'aquí uns anys ja estarà fet. ¿Qui som nosaltres, des de la calor d'una calefacció o de la fresca d'un aire condicionat, per dir que això no es pot fer? Però si ho hem fet nosaltres al Mont Blanc, on no només hi ha un túnel, sinó que hi ha una via ràpida entre França i Itàlia. I els britànics, ¿no van construir l'Eurotúnel? Sabent això, ¿amb quina excusa podem dir al Govern xinès o al nepalès que no ho facin? ¿Estem disposats a pagar-los els beneficis econòmics i comercials que aquestes infraestructures poden aportar els pròxims 100 anys? No, ¿oi? Doncs no podem dir-los que no ho facin.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Però si em preguntes si em sap greu aquesta situació, si em dol... Doncs sí, és clar que em sap greu per més previsible que sigui. Però és inevitable, i encara més ara, al Nepal, un país molt tocat després del terratrèmol i que necessita les divises de les expedicions i de milers de muntanyencs per guanyar-se la vida. ¿Com ho frenes això? No es pot i, a més a més, seria una immoralitat. És el que crec.

Carles Vallès. Alpinista. 57 anys. Va pujar 5 vuitmils (Cho Oyu, Everest, Broad Peak, Lhotse Shar i Makalu) entre 1984 i 1991.