«El futbol em devia una cosa així»

5
Es llegeix en minuts
MARCOS LÓPEZ / BARCELONA

Messi a Berlín estava engaltant la pilota amb l'esquerra des de fora de l'àrea del Juventus quan Luis Suárez, amb un olfacte que no s'ensenya a cap escola de futbol, va canviar els seus passos i va córrer com si li anés la vida cap a la porteria de Buffon. No sabia com acabaria la jugada, però l'instint que només tenen els escollits va fer que el nou es trobés amb la pilota. On era ell va arribar la pilota. I Suárez va arribar fidel a la seva cita amb la història.

-¿El gol que tant necessitava?-És un somni fet realitat. Un pensa en una cosa així quan comença a jugar a futbol. Ho somies i fins i tot t'ho pots imaginar... ¡Un gol en una final de Champions! Però mai m'he volgut precipitar en el camí, he treballat al màxim per tenir aquesta possibilitat i poder arribar algun dia fins aquí. Però el que em fa més feliç és poder tenir aquest trofeu i haver donat tanta alegria a la gent.

-¿Com recorda la jugada?

-Quan vaig veure que la pilota quedava sense amo a l'àrea, vaig pensar: 'Ara, tens la pilota picada, no hi ha el porter... És increïble'. És el gol que un persegueix sempre i va servir, almenys, per portar-nos la victòria.

-¿A qui va dedicar el gol?

-Als de sempre. Als meus. L'hi dedico a la meva dona, als meus dos fills, a tots aquells que no m'han fallat mai. Ells m'han recolzat en tot moment, no m'han fallat mai en els mals moments i m'han aguantat tot el que hem patit aquest any. Ha sigut un any molt difícil per a mi. Només ells saben com he patit per arribar fins aquí. I després també he de parlar de tota la gent que ha estat darrere meu. No em vull oblidar tampoc del Barcelona perquè va confiar en mi després de tot el que va passar amb mi. No era fàcil, però el club sempre hi va ser. I els companys, que són espectaculars. M'han tractat com un més des que vaig arribar. I això és una cosa que no oblidaré mai. Els ho agrairé tota la vida.

-¿Va imaginar quan estava sancionat per la FIFA que, 11 mesos després, besaria el triplet?-La veritat és que no. Sóc d'aquella mena de jugadors que no es conforma amb res. Sempre en vull més, tot i que sabia de la dificultat que tenia assolir el triplet. Molta gent, a més, pensava que amb els meus gols al City, al París SG o al Madrid que ja en tenia prou. I que Suárez ho tenia tot fet. Doncs, no. Al contrari. Jo no sóc així. Desitjo seguir creixent i, a més, amb la qualitat que tenim en aquest equip sempre pots millorar.

-Però no li ha sigut gens fàcil. Va debutar a finals d'octubre, li va costar connectar amb el joc de l'equip.-És clar que no va ser gens fàcil. Vam passar moments molt difícils. A mi, a més, em va trigar a arribar l'oportunitat de jugar per tot el que havia passat abans al Mundial. Però hem acabat fent una cosa molt gran.

-Va arribar sent tractat com un delinqüent i ara ha completat la temporada perfecta. ¿Com va superar tot aquells problemes?-El futbol té aquestes coses. Es viuen situacions terribles, molt difícils. Però sempre he intentat revertir-les. No ho dic només per ara. En tota la meva carrera m'han passat coses així i, al final, n'he sortit més fort. Em va passar allò del Mundial amb Anglaterra. Tothom deia que no arribaria a aquell partit perquè no feia ni un mes que m'havien operat del genoll. I vaig arribar marcant. a més, dos gols. Ara m'ha passat una cosa similar.

-I amb el component de revenja que tenia aquesta final pel seu retrobament amb Evra i Chiellini, encara que la lesió d'aquest ho frustrés.

-Se'n ha parlat molt de tot això aquestes últimes setmanes. I sí. Sí que tinc la sensació que el futbol me la devia. Em devia una cosa així, em van donar aquesta possibilitat de tenir una revenja de tot el que s'havia dit de mi. I gràcies a Déu ho he pogut aconseguir. Almenys, m'he pogut mantenir al marge de tot el que es va dir abans de la final. Només volia pensar en el partit. No volia pensar en res més.

-Va venir al Barça per a això...

-Vaig venir per a nits com aquesta, per jugar partits importants, per disfrutar del futbol.

-Ha guanyat en menys d'un any tants títols (3) com en les nou temporades de professional.-És veritat. I això, al final, és el més important. És un pas que volia fer en la meva carrera i després de molts problemes ho he pogut fer amb el suport de tots els meus companys. Amb el sacrifici d'aquest equip, que és meravellós, he pogut disfrutar de totes aquestes coses.

-Va acabar exhaust.

-Sí, vaig rebre un cop al genoll els últims minuts. Quan va acabar la final estava molt cansat, havia suportat molt estrès.

-¿Per què?-Per tot el que he viscut aquestes últimes setmanes en què tant s'ha parlat de mi... No, no vaig demanar el canvi i li vaig dir al doctor: '¡Jo segueixo al camp!'. No pensava en res més.

-Va rebre moltes puntades dels centrals italians. Sabia que estava al centre de les mirades i no es va regirar en cap moment.-No... No va passar res. Això és una cosa normal en el món del futbol. Són coses que solen passar i més en una final com aquesta. És clar que hi ha situacions de molta fricció, però totes aquestes coses han de quedar sempre al camp. I res més.

-Acaba vostè la seva primera temporada al Barça amb 25 gols i això que va començar a finals d'octubre.

-Tot el que he aconseguit ha sigut gràcies al suport de tots els meus companys. Amb la qualitat que tenim en aquest equip, amb Leo, amb Ney, amb Andrés... Ells marquen les diferències. I et fan el futbol més fàcil. Llavors, això ajuda que un pugui jugar molt més tranquil.

Notícies relacionades

-¿Es va marcar alguna xifra de gols en particular?

-Havia dit que amb 20 gols estaria content. Així que me n'han sobrat cinc, és per estar molt content.