AGREDOLÇ RETORN A CASA

L'artista es queda sol

«Canviaria la Bundesliga perquè no hi hagués companys lesionats», diu Thiago

2
Es llegeix en minuts
M. L. / MUNIC

Va arribar alleujat a la ciutat esportiva del Bayern. Alleujat i tocat per la derrota amb el Dortmund. Alhora estava orgullós, com animal competitiu que és Thiago, que no en té prou que el Bayern cridi admirat quan es va inventar una elàstica, d'esquena a la porteria rival i a l'altura de la banqueta de Klopp, que tan sols li va faltar aplaudir aquesta meravellosa acció tècnica plena de precisió sobre una rajola de gespa. Però Thiago, fill de Mazinho, germà de Rafinha, l'interior que Luis Enrique està bressolant en el seu primer any al Camp Nou, està ferit.

Ha tornat al futbol. I el futbol l'hi agraeix. Però no n'hi ha prou, perquè en una setmana torna a casa seva, a la ciutat on s'instal·larà quan es retiri, al país de la seva parella, disposat a enfrontar-se al club que el va formar. Com a persona i, per descomptat, com a jugador. I al davant potser tindrà el seu germà Rafinha en un duel poc habitual en una semifinal de Champions. Thiago va tornar i el Bayern somreia. Va tornar la primera passada, forta, precisa i ràpida, va retornar el desequilibri, un jugador capaç de superar línies de pressió amb un delicat regat, com aquella elàstica, com si fos Ronaldo burlant-se de Geli (1996) a Montjüic quan ell era un nen. Llavors Thiago només tenia cinc anys.

Accions instintives

Notícies relacionades

Però ni aquesta gran ovació que va recórrer les grades de l'Allianz dimarts passat consolen Thiago. «Aquestes accions surten instintivament, però és una anècdota. Ara només disfrutes quan et surt un bon partit i l'equip guanya. Quan tornes a jugar, et tornes molt competitiu», va comentar l'exjugador del Barcelona, protagonista d'un partit singular. Ara fa dos anys, quan el Barça de Tito i Roura queia aixafat pel Bayern de Heynckes (7-0 en el global de l'eliminatòria), ell vestia de blaugrana. Ara, en canvi, jugarà amb el campió alemany. I sense cap por després d'haver-se passat 370 dies allunyat de la pilota per una greu lesió. «La por se me'n va anar el primer dia. Ara sóc un jugador més madur», va subratllar, convençut que podrà suportar la pressió que suposa tornar al Camp Nou i, al mateix temps, tenir al davant el seu germà.

El que de debò li fa mal a Thiago és que s'ha quedat sol. És l'únic artista que li queda a Guardiola perquè les lesions, com li va passar a ell en el seu moment, han anat portant a la infermeria jugadors desequilibrants com Robben i Ribéry. El regat gairebé li pertany a ell en exclusiva. Per a bé i per a mal. «Canviaria la Bundesliga perquè els meus companys no estiguessin lesionats», va confessar l'excentrecampista blaugrana, feliç de tornar a Barcelona, la ciutat que el va acollir, tot i que hauria preferit trobara-se el Barça «a la final». Per a Thiago no hi ha plaer més gran que estar, novament, a prop de la pilota. Encara que sigui l'únic artista que li queda a Guardiola.