La intimitat de l¿estrella

«M'ha canviat més el meu fill que les Pilotes d'Or»

Entrevista amb Leo Messi, jugador del FC Barcelona, després de guanyar la quarta Pilota d’Or. / MÒNICA TUDELA Foto: J. COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Una entrevista de David Torras, Marcos López i Joan Domènech Fotos de Jordi Cotrina

Aquí el tenim, assegut en un sofà, acabat de dutxar, relaxat, somrient. Feliç. Se'l veu més tranquil que mai, amb l'aire de timidesa que sempre l'acompanya, però amb un punt més madur. No és una qüestió d'anys. És una cosa que neix més al seu interior, en una fase de la vida que l'ha canviat per fora i que sembla que el porta a somriure molt més que abans, però sobretot que l'ha canviat per dins. Leo Messi, la llegenda de les quatre Pilotes d'Or, el mite que ningú és capaç d'endevinar fins on arribarà, el millor futbolista de la història i un dels més grans esportistes de tots els temps, el jove que es desviu per una pilota, el seu motor durant 25 anys, sent ara un amor molt més profund. Per primera vegada, el futbol no és el més important de la seva vida. Hi ha algú que té prioritat: Thiago, el seu fill de quatre mesos.

Una setmana després de tornar a ser el rei del món, amb la quarta Pilota d'Or que el col·loca per sobre de Johan Cruyff, Michel Platini i Marco van Basten, Messi es presenta a la ­cita amb EL PERIÓDICO DE CATALU­NYA amb una senzillesa i una naturalitat impossible d'explicar. Quasi se l'ha de tocar per creure que aquest noi que es posa vermell per alguna pregunta i que riu amb ganes per algun comentari o a la sessió fotogràfica és Leo Messi de veritat. Però sí, l'és. I tant si l'és. Aquesta és també la seva grandesa. I, com a gran símbol que és d'una era excepcional, aquesta és també la grandesa d'aquest ­Barça.

-¿Canvia molt la vida de tenir tres Pilotes d'Or a tenir-ne quatre?

-No, no, la veritat és que en una setmana no m'ha canviat la vida. Vaig rebre el premi, la gala, el discurs… Però, a l'endemà, ja està. Vaig tornar a pensar en el Còrdova, després en el Màlaga... Tampoc hi ha temps per res més. Com vaig dir llavors, només tinc temps per pensar en el següent partit, en el que ve, en el futur. No hi ha res més. La veritat és que tots aquests moments són molt bonics, però passen molt ràpidament. No pots ni parar-te a pensar-hi, gairebé no pots disfrutar-los.

-¿I en la intimitat no pensa: '¡Quatre Pilotes d'Or, quina bogeria!'?

-Vaig tenir, com és lògic, el meu moment de celebració. Però poc temps. Va ser molt íntim, amb la meva família, amb els meus amics. Tot va ser molt tranquil. Com sempre.

-¿Què va sentir abans que Fabio Cannavaro obrís el sobre? ¿El cor li bategava més fort?

-És clar. És un dia molt llarg, amb moltes coses, no tens temps ni de pensar. Vam volar des de Barcelona, vam arribar a l'hotel, després les rodes de premsa, més actes, la gala i, al final, quan estàs allà assegut, tots estem pendents que s'obri el sobre. Al final, va sortir el meu nom.

-Va dir que estava nerviós. Se li va notar, però hi ha gent que no s'ho acaba de creure, que pensa que és un posat, que amb quatre Pilotes d'Or com ha de posar-se nerviós....

-No m'agrada parlar en públic ni tampoc davant tanta gent. És un moment en què t'està mirant tothom. Ningú vol perdre's aquests premis, i va passar el que va passar.

-¿Què va passar?

-Doncs que mai preparo res. Mai ho he fet. No sabia qui el guanyaria. En aquell moment, no sabíem res de res. Estàvem tots tres amb la mateixa il·lusió, amb les mateixes ganes, amb la mateixa esperança. Hi anava amb la idea de dir alguna cosa, però en aquell moment em vaig posar molt nerviós, cosa que no m'havia passat en els anys anteriors.

-I es va quedar en blanc. Se'l va veure superat per l'emoció.

-I tant que estava superat per l'emoció. Els tres que estàvem allà volíem el mateix. Tots tres ens crèiem guanyadors i esperàvem rebre el premi. Quan van dir el meu nom, va ser una sorpresa. No m'ho esperava.

-Això sí que costa creure-ho. ¿De veritat no s'imaginava que guanyaria?

-És clar que va ser una sorpresa. No és normal tenir quatre Pilotes d'Or i, a més, de forma consecutiva. En aquells moments em vaig omplir d'alegria, de felicitat, de tot...

-I llavors, quan va pujar a l'escenari, va començar la pressió. Pitjor que llançar un penal en una final...

-Per descomptat que per a mi és més pressió parlar en públic que xutar un penal. Sempre ho he dit. No m'agrada parlar, no sóc de fer discursos. Prefereixo tirar penals, encara que a vegades també els fallo [riu]. No m'importa que hi hagi tanta gent mirant quan jugo, hi estic acostumat. Però el que em va posar nerviós és el que havia de fer. No m'agrada parlar, ja ho he dit tantes vegades… I no ho dic per la gala, sinó perquè tampoc m'agrada parlar amb els companys. Ells ho saben.

-Amb aquell vestit havia de guanyar...

-[Riu]. L'any passat ja vaig sorprendre, hi vaig anar amb un vestit una mica diferent. Amb una cosa diferent. I aquest me'l vaig posar perquè em va agradar i ja està. res més.

-Hi ha qui ha dit que això és un signe de personalitat, que és més atrevit, que té més confiança en si mateix...

-No ho sé, ¡què sé jo! Me'l vaig posar perquè em va agradar. I prou. En el seu moment, no vaig pensar que es parlaria tant del vestit. Sembla que només es parla del vestit i no de la gala. ¿Si és atrevit? Diferent, diria [riu]. Sempre anem de negre, sempre anem igual cada any, així que em vaig posar una cosa diferent.

-Era la seva quarta Pilota d'Or. ¿Què va passar per la seva ment?

Notícies relacionades

-Ni en els meus millors somnis m'havia imaginat una cosa així. Molts cops vaig dir que aconseguir-ne una ja era realment increïble. ¡Imagini's quatre! I, a més, seguides. Mai m'hauria imaginat una cosa així. La veritat és que mai pots pensar que ho faràs. És bonic, molt bonic.

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat