Anar al contingut

150 aniversari

Sant Joan de Déu: 150 anys treballant per "la salut d'infants i adolescents"

Manel del Castillo Rey, el director de l'hospital, destaca l'evolució que ha fet per convertir-se en un centre de referència internacional

LAURA MARÍN / ESPLUGUES

El Sant Joan de Déu compleix 150 des de la seva inauguració al carrer Muntaner. / SANT JOAN DE DÉU

tema1 3
tema1 2
tema1
tema-1 4

/

El Sant Joan de Déu compleix, aquest dijous, 14 de desembre, 150 anys, aniversari que celebra recordant les seves arrels, assentades en la missió d'"atendre de manera integral persones en estat vulnerable per contribuir a fer una societat més justa", però, sobretot, mirant al futur i a la construcció d'un projecte que “doni resposta a la realitat i a les necessitats d'infants i adolescents en cada moment”. De tot això ens parla el director de l'Hospital, Manel del Castillo Rey.

150 anys no es fan cada dia. ¿Com resumiria l'evolució de l'Hospital des de la seva fundació el 1897? El Sant Joan de Déu és una de les institucions més antigues d'Europa i del món especialitzada en pediatria, disputant-se el lloc amb el Great Ormond Street de Londres. Des del seu naixement, hem anat construint un hospital que sempre ha tingut molts projectes de futur, i actualment preferim pensar en aquest futur i en el projecte de transformació en què estem immersos. 

Història

L'Hospital Sant Joan de Déu va ser fundat el 14 de desembre de 1867 al carrer Muntaner de Barcelona per l'Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu. Llavors, atenia principalment infants amb tuberculosi i altres malformacions congènites de l'aparell locomotor. El 1881 es va traslladar a uns terrenys ubicats entre l'actual avinguda Diagonal i el carrer Déu i Mata, on va estar-se gairebé un segle. El 1973 es va traslladar a Esplugues, on va passar de ser un centre de beneficència a un centre concertat amb l'administració. Dos anys després, el 1975, es va convertir en hospital universitari, i el 1985 es va incorporar a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública. El 2005 es va posar en marxa el programa estratègic Paidhos i el 2013 es va convertir en un hospital de referència a escala internacional.

¿Com veu l'atenció sanitària a Espanya? Jo crec que tenim un sistema sanitari de màxim nivell, sobretot per dos temes importants: un perquè tenim una llei que dona una gran equitat a tots els ciutadans, tothom assistir al sistema, independentment de si té recursos o no, i un altre perquè comptem amb instal·lacions de molt alta qualitat i dels millors professionals formats a Europa, tant metges com infermers. Després hi ha els models de gestió, que és el que necessita més reformes perquè estan molt burocratitzats.

¿Quin paper juga en aquest sistema sanitari l'HSJD? En un sistema com el nostre, que cada vegada és de més alta complexitat, un hospital com el nostre, monogràfic i d'alta especialització, juga un rol molt important. Som un referent, ja no només a Catalunya i Espanya, on som l'hospital pediàtric més gran, sinó també a Europa, on som el tercer o quart més gran.

Com comenta, l'HSJD està posicionat com un referent internacional en pediatria, obstetrícia i ginecologia. ¿Com es treballa per aconseguir aquest posicionament? L'Hospital ha fet una evolució en els últims anys. La nostra història comença el 1897, quan s'inaugura el centre al carrer Muntaner. Més tard, es trasllada a la Diagonal i el 1973, a Esplugues. És aquí on es converteix en un hospital del sistema públic, ja que abans era un hospital de beneficència. És el 2004 quan comença el procés de transformació per convertir-se en hospital de referència, ja que es posa en marxa un projecte estratègic que anomenem Paidhos -que en grec significa nen.

Pla estratègic Paidhos

És el nom amb el qual es coneixen els diferents plans estratègics posats en marxa per l'Hospital Sant Joan de Déu. Assentats sobre els elements de proximitat, obertura, innovació, docència, hospitalitat, accessibilitat i solidaritat, ara posa en marxa el tercer, el Paidhos 2020, els àmbits d'actuació del qual incideixen en aspectes com la persecució contínua de l'excel·lència clínica, la millora constant de l'experiència dels pacients, de les infraestructures o la sostenibilitat del model. Però, sobretot, segueix avançant per “millorar la salut d'infants, joves i mares, potenciant la investigació i la innovació, la formació dels professionals sanitaris i la divulgació d'informació i recursos a pacients i famílies”, expliquen des de l'Hospital.

¿És el 2004 quan s'aposta per convertir-se en un centre de màxima complexitat? Sí, i ho fem per dos motius. Un perquè probablement és el que la societat espera d'un centre monogràfic, que només té sentit si realment ofereix el seu màxim nivell, i dos per sobreviure, ja que per tenir capacitat de permanència has de poder fer coses que altres no poden fer. Així que en aquell moment vam apostar per reforçar els serveis de màxima complexitat, que són els més cars, i vam iniciar un procés de superespecialització.

Un model que no ha de ser fàcil de mantenir en el temps… Quan comença la crisi, el 2010, tot aquest model que havia anat creixent de manera molt important es posa una mica en risc. Comença a baixar el finançament públic i ens veiem obligats, com altres, a fer un pla d'ajust, fent una contracció important durant uns quants anys. El 2012 prenem la decisió d'obrir-nos al món i oferir una atenció internacional. Des d'aleshores, estem treballant en aquest camí i ara rebem pacients de tot arreu, fet que ajuda a anar avançant en el model que teníem abans, a ser un hospital de referència i d'alta especialització.

Referent internacional

L'Hospital Sant Joan de Déu és un referent dins i fora de Catalunya en pediatria, obstetrícia i ginecologia, així com en altres àrees d'alta especialització com la neurociència, la neonatologia, l'oncologia o la cardiocirurgia. Atén cada any més de 120.000 urgències, 25.000 ingressos i 200.000 visites.

¿Creu que aquest posicionament fa que els usuaris exigeixin més a l'Hospital? Convertir-se en un hospital de referència internacional és molt complex, és una cosa que és fàcil de dir però molt difícil d'aconseguir. El món és molt gran i fa uns anys teníem demanda però no érem gaire coneguts. És un repte: has de tenir la web en quatre o cinc idiomes, personal que parli anglès o rus… però sobretot has d'estar preparat per rebre els casos més complexos, aquells que no troben resposta en els seus països d'origen. Això ens ofereix alguns avantatges, ja que guanyem en nombre de casos i, en pediatria, això és fonamental. La casuística, el fet de tenir més casos de patologies minoritàries, et dona la possibilitat de fer les coses millor. Un altre avantatge que ens ofereix aquesta internacionalització és que es firmen acords amb els governs dels països dels quals procedeixen, cosa que suposa nous ingressos, més pressupost i, per tant, possibilitat de reinvertir sobre l'activitat que du a terme l'Hospital. A més, això ens ajuda a complir la nostra missió, ja que pertanyem a l'ordre de Sant Joan de Déu, que compta amb 300 hospitals arreu del món.

¿Existeixen sinergies entre aquests centres de l'ordre de Sant Joan de Déu? Sí que existeixen sinergies, però nosaltres més que rebre-les, en donem. Nosaltres tenim, per exemple, un programa d'agermanament amb altres hospitals de l'ordre, amb una tutela en un hospital a Sierra Leone, pel qual han passat més de 170 professionals els nostres i al qual també hem enviat diners i material i on hem construït una escola d'infermeria.

També és un hospital universitari, ¿quins avantatges li aporta això? ¿Què s'aporten mútuament l'Hospital i la Universitat de Barcelona? Som un hospital que depèn de la Universitat de Barcelona. ¿Per què fem això? Primer, perquè forma part de la nostra missió. Un centre com el nostre ha de ser un centre d'assistència, docència i investigació, motiu pel qual la part docent forma part de la nostra essència. Som el centre pediàtric més gran del país i tenim l'obligació de poder transmetre coneixement a la gent que comença i s'especialitza. Pels nostres programes de postgrau passen al voltant de 100.000 alumnes, que suposa que a vegades tenim més gent que algunes universitats. Pensa que aquí som al voltant d'uns 1.800 professionals, però gent que passa per aquí a formar-se de manera presencial són uns 1.600 a l'any, gairebé una segona plantilla. Això, a més, ens dona un altre avantatge: coneixem molta gent i ens ajuda a captar talent.

0 Comentaris
cargando