Viure amb o sense mòbil

Van passant els anys i els que hem viscut una part de la nostra vida sense mòbil recordem el món de la política, la cultura, els esports i la vida en general, que hi ha algunes persones i moments que et deixen empremta per sempre més i sense cap raó especial. Vull dir que de vegades recordes a persones que t'hi vas relacionar poc, però les recordes molt sovint i et van influint.

En canvi n'hi ha d'altres que ni les recordes o si ho fas, és per pensar que no eren importants per a tu. Aquesta empremta ajuda a viure. Aquells valors de viure una vida molt directa en l'entorn eren vitals per aprendre. Un tiet, un artista, un amic, els pares, germans... i també els llocs que compartíem són molt ben recordats i et reconforten en el teu dia a dia. Ara, i no vull ser negatiu, darrera del 'maleït' mòbil, tinc la sensació que aquestes vivències no existeixen. Ans el contrari. Estàs rodejat de gent però ningú comparteix aquell moment, ni tant sols et miren, i si ho fan és per ensenyar-te, a la pantalla del seu telèfon, una realitat virtual que... ¡en realitat existeix!