¿De veritat hem de deixar la Terra?

Em sap greu aquesta interpretació d’Stephen Hawking, investigador a qui admiro profundament, però pensar que no ens queda altra sortida que la visita a altres planetes per resoldre el desori que estem generant en aquest és donar més energia a la roda que ens fa voltar com un hàmster.

A mi em sembla perfecte l’objectiu de veure què podem trobar a l’espai: per confirmar desenvolupaments teòrics, per ampliar els nostres horitzons de coneixement o simplement per adonar-nos de la nostra real insignificància. Ara bé, no perquè deixem la Terra com una porqueria o acabem amb ella. Sobre aquest darrer punt també hauríem de començar a veure la realitat i deixar aquesta visió tan antropocèntrica que tenim: nosaltres no acabarem amb la Terra, acabarem amb la nostra espècie; la Terra es recuperarà del nostre pas com un nen supera el xarampió.

Per tant, a mi m’agradaria més que davant de qualsevol idea apoteòsica tiréssim endavant un fet que encara pot ser més apoteòsic i sobretot més irrenunciable: deixar de malmetre allò que ens ha fet el que som, humans, i que ens està donant tot el que tenim. ¿Per què no pensem en aturar la roda de consumisme i destrucció? ¿Per què no passem ja, un país com el nostre, a les energies renovables, de l'ús de les quals en podríem ser paradigma, igual que d’avenç tecnològic? ¿Per què no deixem de pensar que només el 'creixement' econòmic ens farà feliços? Si us plau: aturem aquest desconcert. Hem deixat el nostre destí en mans de l’1% de la població i tenim la il.lusió de que escollim nosaltres els governs. O des de la base comencem a ser exigents amb els nostres governants o ens n'anem tots en orris.