Una nova Inquisició colpeja Catalunya

Assistim a una nova versió de la Inquisició. És la Inquisició laica, política, la qual també per la força intenta que persones que no han fet mal a ningú abjurin de les seves idees. Una retractació pública que els alliberarà de tots els mals coneguts a la Terra i al Cel. Les seves conviccions ideològiques se les considera perversions que porten els altres a realitzar actes execrables i, per tant, l'Estat ho ha de prevenir i reconduir.

El nou Sant Ofici vetlla per això i farà tot el que estigui en les seves mans per tenir cura que el ramat no s'extraviï. Què sabrem nosaltres del que ens convé o no? Com ens podem ni tan sols plantejar pensar en coses diferents de les que pensen ells? Això no ho poden deixar passar, perquè la seva obligació és cuidar de les nostres ànimes perquè aquestes es conservin pies.

La por al càstig, qüestió plenament comprensible, ja ha fet modificar en part almenys de cara a la galeria a alguns les seves conviccions. D'altres, els Inquisidors no se'n refien i de moment els deixen podrint-se a la presó i aprofiten per, mentrestant, portar a terme una caça de bruixes. Quin serà el proper pas? Fer que la gent que tingui cognom autòcton hagi de portar un adhesiu ben visible perquè tothom sàpiga de la seva condició? Esbrinar qui ha votat què per tal de purgar la societat i omplir les immenses planúries ibèriques de camps de reeducació?

El que els agradaria és poder passejar amb carretes els heretges polítics, perquè suportessin tot l'escarni i la burla de la gent que es nega a voler entendre res, tot i que potser cremar-los vius igual pensarien que seria anar massa lluny, més que res de cara a l'exterior, malgrat que ja sabem com les gasten fora i segurament no tindrien cap recança en considerar-ho també un assumpte intern.

Galileu Galilei i Giordano Bruno van ser dues de les figures més importants que van patir el tràngol d'haver de passar comptes. Homes de ciència i de pau. El primer es va lliurar pels pèls que li netegessin a la força el seu esperit, tot i que en veu baixa es va reafirmar en què sí que girava. El segon no va tenir tanta sort i el van cremar viu, però cal recordar les seves darreres paraules al final del judici: "Temeu més vosaltres en pronunciar la sentència que jo en escoltar-la".

És el que tenen les idees. Per molt que es vulgui lluitar contra elles, res no fa que en el fons les tombin. I amb aquesta temença viuran per sempre els que ens jutgen per pensar diferent.