Si es tracta d'una boda, és més car

Comença l'època de bodes. I casar-se no és barat, ja ho sabem. Però cada vegada és més flagrant l'aprofitament econòmic de les parts implicades en el negoci. Fa uns mesos, una noia, volent fer una boda íntima, va decidir reservar un privat en un restaurant per dinar-hi amb menú tancat 25 persones.

Quan, el dia en qüestió, el responsable del restaurant va veure entrar la núvia engalanada amb el seu vestit, va entrar en còl·lera perquè, segons ell, els convidats haurien d'haver avisat que la reserva es tractava per una boda, ja que el preu era substancialment més car. I jo pregunto: algú pot explicar el per què?

Passa el mateix amb els rams de flors, avituallament, fotografía, vestits, etcètera. Ja tinc clar que en una boda tot va més decorat, que el fotògraf porta dues càmeres en comptes d'una o que el servei és més acurat. Però, de debò que tots aquets detalls suposen l'increment de preu que es suma finalment? O és que resulta molt rendible jugar amb la il·lusió de la gent?