El Periódico

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

El soroll és agressiu pel sistema neurofisiològic

JOAN PUIG

Coches en la calle de Balmes, una de las mas ruidosas de Barcelona.   

Lluís GallardoBarcelona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimecres, 8 de juny del 2016 - 08:32 h

Benvolgut Sr. Espinàs,

Com es pot estimar quelcom que és agressiu del nostres sistema neurofisiològic? Vostè també estima l'alcohol i les drogues?

Ens sembla que el seu article del passat 5 de juny, 'Els sorolls companys de la vida', acusa una certa ignorància no només respecte dels devastadors efectes psicopatològics que tant a nivell personal com social té la contaminació acústica en la nostra societat, sinó també de la diferència entre el so i el soroll; el primer és objectiu, el segon és subjectiu. Creiem que es deuria referir al primer.

Si no fos pels tocs d'ironia que hi posa, aquesta mena de demagògia destilada amb un factor psicopatògen de la nostra societat com ho és el soroll ja no ens exaspera ni ens estranya, tot el contrari: ens fa llàstima que encara no s'hagi comprès el seu abast, però en el seu cas (una persona culta i informada, i a la que admirem) sí ens ha resultat sorprenent que escrigui articles com aquest en el que banalitza quelcom tant pejorativament transcendent per a la salut de les persones.

Sí ens ha alegrat veure que, a diferència dels milers de casos que ens arriben anualment a l'Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, en el seu cas pot decidir quan deixa entrar a casa seva o no el soroll. La majoria de les persones l'han de sofrir injustament, perquè, precisament, no poden evitar la seva intromissió dins les seves llars.

Participacions dels lectors

Objectiu de l'ISIS: acabar amb la integració

Jaume Vallès Muntadas Sant Adrià de Besòs

Dramàtic i espantós el criminal atemptat a Barcelona i Cambrils, a càrrec de joves terroristes gihadistes preparats ... continuar llegint

A Julian, descansa en paz

Aniceto Ramírez Vilches Badalona

Estoy seguro que muchos han escrito sobre ti y han guardo en un cajón lo que han escrito, estoy seguro que a muchos nos confortaría fundirnos en una abrazo con tus p... continuar llegint

Lecciones de los atentados en Catalunya

Diego Arce González Madrid

De las pocas cosas buenas, si es que las hay, en lo sucedido en los últimos días en Barcelona y Cambrils, me quedo c... continuar llegint

Estimem la vida, estimem les persones

Sebastià Riu Subirana El Masnou

Ens estimem la nostra vida, la dels nostres familiars, la dels nostres amics i la dels nostres coetanis. Ens estimem a les persones que tenim e... continuar llegint

Ripoll, el meu bressol

Mireia Clotet Jordan Figueres

Ripoll. El meu bressol, el de Catalunya, epicentre de gihadistes? Com pot ser? Pregunta sense resposta. El nostre entorn, el d... continuar llegint

¿Matar al terrorista?

Josep Pellicer Palomera Barcelona

El autor de la masacre de la Rambla, huyo del lugar del terror que había causado. Se dictó una orden de busca y captura, no de vivo o muerto, p... continuar llegint

Polititzar un atemptat es rastrer

Joan Tort Barcelona

Jo sí que tinc por. Por del fanatisme que és capaç de fer uns atemptats com el del passat dia 17 d’agost a Barcelona... continuar llegint

Bondad contra la barbarie

Joan Palacín Caldes de Montbui

Yo sí tengo miedo. Miedo de la sinrazón. Miedo del odio. En estos momentos, intento escribir, pero me domina la tristeza y la impotencia. Son m... continuar llegint

Catalunya plora per La Rambla, l'anima de Barcelona

Jose Luis Solans Lleida

Fa uns dies  vaig escriure i és va publicar  una Carta al director recollint  els èxits de les Olimpíades de  Barcelona 92. Poc desprès, he de to... continuar llegint