Hi ha solució no traumàtica a Catalunya?

Saben els nostres polítics d'aquí i d'allà on ens porten? L'actitud decidida del Govern de la Generalitat per celebrar el referèndum peti qui peti ens aboca a un conflicte institucional i, poc o molt, els catalans en el seu conjunt sortirem escaldats, qualsevol que sigui el resultat d'aquesta picabaralla política.

Tirar pel dret suposa posar fi a una etapa d'estires i arronses que només està servint per deteriorar la imatge de unes institucions incapaces d'entendre's. Alhora, permet que el procés abandoni la virtualitat que l'envolta: entre la promesa d'un esdevenidor idíl·lic -flors i violes- i l'auguri d'un daltabaix econòmic i social -misèria i tenebres-. Trencar amb la dinàmica política dels darrers anys comportarà patiment, perquè el procés empenta cap a la polarització de postures i l'esquerda social que provoca costa molt de reparar.

Solucionar el conflicte de forma no traumàtica necessita que tots aquells que hi són implicats, directa o indirectament, posin pel davant a tots aquells a qui representen, deixin de banda dèries maximalistes i es posin a treballar conjuntament per redreçar la situació, malgrat l'alt grau de deteriorament actual. Però això no serà possible sense estar disposats tots plegats a una col·laboració lleial que allunyi les desconfiances que cada cop es fan més paleses.

Posar fil a l'agulla i baixar del burro no es fàcil, sobretot quan cercant una via d'entesa s'està exposat a ser titllat de botifler o calçasses per aquells que pressionen des de la rereguarda. És hora de que tant els actors principals com els secundaris deixin de banda encimbellaments personals o mesquins càlculs electorals o econòmics.

No val a badar. L'aparent calma social amaga una tensió latent que pot esclatar en qualsevol moment si -com ha passat en altres episodis històrics- es produeix algun esdeveniment que pugui ser utilitzat d'espoleta. És una responsabilitat compartida -polítics, forces vives, ciutadans...- que això no arribi a produir-se.