Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

Sanitat no et respon

Núria Henrich Reverter

Un menor d'un any amb signes de grip sobtada. Què fas? Lògic, vas al CAP del teu municipi esperant que te l'atenguin en algun moment, a causa de la urgència. Però vaja, resulta que no hi ha pediatra aquell dia, perquè sembla que per una població de més de 5.000 habitants només pertoca una pediatra, i que no treballa tota la jornada, és clar. Per tant, et diuen que hauràs de dirigir-te al CAP d'una altra població a la qual l'accessibilitat amb transport públic és pràcticament nul·la. Te'n tornes a casa sense atenció mèdica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Dies més tard, la febre no ha cessa sinó que augmenta. I el que faltava, és dissabte: "fill meu, mira que posar-te malalt en dia festiu..." Però gràcies a algun familiar que disposa de transport privat, et dirigeixes al CAP d'una altra població que té obert per urgències -perquè seria demanar molt que el CAP d'allà on vius tingués obert en dia no laborable-. Finalment el teu fill acaba sent atès després d'esperar el torn respectiu.

Resulta que la grip s'ha complicat amb una otitis. Com a mare primerenca tornes a casa angoixada, i passeu el dia entre medicaments, banys i moixaines. Fins que torna a sonar l'alarma d'una febre massa alta. Penses: torno al CAP o em tractaran d'exagerada? I a l'hospital? Ai no, que diuen que no els hem de col·lapsar. Però, com hi vaig? I se t'encén la bombeta recordant quan eres petita i venia el metge a veure't a casa, això sí, a la gran ciutat.

Truques al 061 i demanes atenció mèdica a domicili. Diuen que el protocol estableix que abans has de parlar amb un metge. Accedeixes, te'l passen al telèfon, li expliques el rotllo des que van començar els símptomes, i quan com a solució no et dóna informació nova, reclames altre cop el metge a domicili, que sembla que el volien fer passar desapercebut. Però, ostres, et diuen que no existeix aquest servei en pediatria. Coi, m'ho podria haver dit la primera persona que m'havia atès al telèfon i m'hagués estalviat la xarrameca! Penges el telèfon i maleeixes no haver estudiat medecina, encara que hagués estat complicat amb la fòbia que tens a la sang. Definitivament, sanitat no et respon, o no de la manera que un nadó necessita.

Participacions delslectors

Mésdebats