Qui dóna més la tabarra?

Quan alguna persona és molt pesada, insistent amb un tema o repetitiu en alguna cosa, solem dir que aquesta persona està donant la 'tabarra', sinònim de ser un 'pallissa' o estar sempre donant la llauna. Però l'origen del terme (i per tant, de l'expressió), sembla que el trobem en el tàvec, un insecte dípter de la família de les mosques i moscardes, de 2 a 3 centímetres, habitual a l'època estival i molt molest, sobretot quan un gran nombre d'aquests els que estan voletejant i molestant amb els seus constants brunzits i picadures. El lloc on aquests insectes són abundants s'anomena 'tabanera', però també 'tabarrera' (de 'tabarro', encreuament del tàvec amb un borinot), i d'aquí que l'acció de donar la llauna a algú es conegui com 'donar la tabarra'. Però alguna gent també diu que 'donar la tabarra' té el seu origen en les 'tamborrades', que són les concentracions de timbalerscelebrades a molts pobles espanyols, sobretot en època de festes.

Sovint sentim a alguns sectors de l'independentisme qualificar de 'pesats' als unionistes amb el seu discurs 'repetitiu', i la gent que parla i defensa el fenomen de 'Tabàrnia' (acció reflexa a l'independentisme del qual tothom parla, però senyal que, tot i aparentar menyspreu per aquest, alguns sectors ja es comencen a posar nerviosos, i potser per alguna cosa serà), i contínuament sentim dir que els unionistes i els 'tabarnesos' sempre estan donant la 'tabarra'. 

Unes opinions respectables, per això, i la veritat és que tan 'pesats' han estat alguns sectors unionistes repetint fins a la sacietat el seu discurs amb paraules com 'respecte a la llei', 'il·legalitat', 'sentit comú', 'gent normal', com alguns sectors independentistes durant aquests últims anys han estat repetint també en grandíssima quantitat de vegades el seu discurs i pronunciat paraules ja tan repetides com 'democràcia' (aquesta repetida en equivalència també per alguns sectors unionistes), 'la voluntat d'un poble', 'Espanya ens roba', etc.

Així doncs, amb tots els respectes per uns i altres, no sabem qui està i ha estat donant més la 'tabarra'. I dit això, que deixin aquests polítics d'un bàndol i un altre de donar-nos la 'tabarra' a la gent i es posin a treballar d'una vegada a favor de tot el poble (no sols als 'seus'), i per la unitat i la no divisió ni fractura social ni nacional. Pensem, a més, en el problema de les pensions, entre d'altres, que sí que són temes importants, i que potser alguna gent no se n'ha adonat però en qualsevol cas han triomfat les opcions de la dreta neoliberal: Ciutadans (entre el bloc unionista) i el PDECat (entre el bloc independentista). Què passarà ara? Veurem.