Potenciem l'esport femení

Som una classe de tercer d'ESO de Barcelona i volíem reivindicar la  manca de visibilitat que té la dona esportista en els mitjans de comunicació.

En el passat, les dones tenien com activitat laboral (en la majoria  dels casos) ser dones de la llar i mares. En l'actualitat, les dones s'han integrat en el mercat laboral però, tot i això, en alguns oficis segueix la discriminació, com ara en  l'esport. Aquest és un dels sectors on les dones estan més excloses.

En moltes especialitats esportives, la dona va suportar i ha de suportar adjectius desqualificadors per practicar esports que són considerats només aptes pels homes, per la seva força i rudesa, com ara el futbol o el rugbi. Els homes que practiquen esports d'elit poden arribar a cobrar quantitats molt elevades de diners. Mentrestant, una dona en les mateixes condicions pot arribar a no cobrar res i s'ha de  fer càrrec de les despeses que entrenar comporta. Les dones no són promocionades per cap mitjà de comunicació i axiò fa que no vagi pràcticament ningú a veure-les jugar. Als diaris esportius hi ha més pàgines de contactes que no pas notícies d'esport femení.

Sota el nostre parer, pensem que les dones també haurien de tenir  els mateixos drets que tenen els homes en aquest àmbit. Si ells surten en cadenes nacionals, elles també han de sortir. Si ells protagonitzen les portades de diari, elles també han d'aparèixer. Però, si no posem tots de la nostra part, mai canviarem res.

Per això, proposem que es faci més publicitat a les xarxes socials dels esports femenins i donar més suport econòmic a l'esport femení, alhora que reivindiquem els mateixos drets per a tothom, no només en l'esport, per tal d'abolir d'una vegada la societat patriarcal.

Si se'ns permet la paràfrasi: Un petit pas per a la dona és un gran pas per la humanitat.

Ben cordialment,

Laia Requesens, Paula Romero i Alba Santamaría, en representació de la classe de tercer d'ESO B de l'escola Sant Ramon Nonat de Barcelona.