Parlem de l'Associació Karaama

Suposo que encara som una majoria aquells que seguim indignant-nos veient la complicada situació en la qual es troben moltes persones dins i fora del nostre país, i segurament també serem molts els que desitjaríem implicar-nos en algun projecte per aportar el nostre granet de sorra a ajudar als qui més ho poguessin necessitar, encara que al final gairebé sempre acabem trobant una excusa per no portar a la pràctica les nostres bones intencions. Desgraciadament, són poques les persones socialment compromeses fins el punt de dedicar temps i esforç a treballar pels altres sense esperar res a canvi, i són encara menys aquelles que del no-res creen un projecte totalment altruista per ajudar al proïsme; però afortunadament encara existeixen.

El motiu d'escriure aquestes ratlles és donar a conèixer la meravellosa i titànica labor de tres amigues: Rosa, Irina i Montse. Tres dones lluitadores que de la nit al dia van decidir muntar una associació per ajudar els més necessitats. Una associació que va tenir el seu primer magatzem en el garatge de la casa de la Rosa a Tona. D'aquella primera experiència en l'Associació Alhambra va néixer a l'octubre del 2016 l'Associació Karaama (Dignitat i Bondat).

Des de l'Associació Karaama, i gràcies a una xarxa de voluntaris, s'estan gestionant projectes en l'àmbit local amb persones en risc d'exclusió, com els que estan realitzant a El Prat, com a projectes molt més ambiciosos a escala internacional, com la recollida d'aliments i productes de primera necessitat per fer-los arribar als campaments de refugiats a Grècia i Sèrbia.

Parlar amb la Rosa és contagiar-se de la seva meravellosa energia solidària i de l'optimisme que irradia. Sentir-la com relata inflada per l'orgull tot el que han aconseguit amb el seu esforç ella i les seves companyes, ajudades per uns pocs voluntaris que cada setmana s'acosten al seu magatzem a Hostalets de Balenyà a classificar i preparar palets per als enviaments internacionals, tot sota l'atenta supervisió d'Abdelkher, és redescobrir el que és la solidaritat i el treball en benefici dels més necessitats.

La Rosa em posa l'accent que esmenti que part del mèrit d'haver pogut desenvolupar un programa solidari d'ajuda als refugiats en els campaments grecs i serbis ho deu a la col·laboració amb la Fundació Seur, la qual s'encarrega de la logística i la distribució. Com també em recalca el suport i col·laboració que mantenen amb el Rebost Solidari, i amb una certa indignació m'explica que ara com ara mai han tingut una sola ajuda institucional.

En el moment d'escriure aquestes línies, el magatzem bull amb els preparatius de l'enviament que hauria de sortir aquest dilluns. 25 tones d'aliments, roba nova aconseguida gràcies a la implicació d'alguna empresa en el projecte, bicicletes i parament industrial per al projecte 'mòbil kitchen', consistent en muntar una cuina itinerant que permetrà a en Julio, el cuiner, donar menjar a un nombre de persones que podria oscil·lar entre 2.000 i 3.000 al dia.

La veritat és que veure la gran labor que d'una manera totalment altruista estan fent persones com les d'aquesta petita associació, a un li fa recuperar la fe en l'ésser humà. I ens demostra que, a l'hora de desenvolupar no pocs projectes, per complicats que puguin en principi semblar, amb voluntat i treball es poden portar a la pràctica.