Gràcies a tots els professionals de l'hospital de Barcelona

Després que em comuniquessin la mala notícia d'una greu malaltia, un mes d'esdeveniments inesperats sense poder processar, em van ingressar i intervenir d'urgència gràcies a l'equip del doctor López Obarrio (Neurocirurgia). Posteriorment em van traslladar a la planta 14,  tot i que abans vaig estar immobilitzat a Trauma (a la quarta planta), on hi ha un de les protagonistes del meu recorregut durant l'estància a l'hospital, la Silvia Fernández.

A la plata 14, supervisada pel que va ser el meu àngel de la guarda, Dolors Martínez, a qui no oblidaré mai, és on realment veig i visc en primera persona, tot i venir de família de metges i infermeres, que la vocació en aquest sector és real; els treballadors d'allà són persones convencionals. Em refereixo als metges i tot el seu exèrcit: infermeres, auxiliars i personal de neteja. Vull posar noms per fer un homenatge a totes aquelles persones que treballen en el camp sanitari i que passen a ser la nostre família quan estem ingressats. Persones de carrer que es transformen en algú molt important i que fan que la teva dura realitat es vegi amb uns altres ulls. Persones com Esther Garcia, Cristian Borrego, Cristina Rodriguez, M. José Cobo, Núria Suñé, Marina Malo, Esther Aragón, Joana Ferri, Laura Auñón, Àngels Benedito, Glòria Lleyda, Sònia Díaz, Liana da Silva, Jessica Betanzos, Paz Aguilar, Juan Carlos Martínez, Raquel García, Sergi Pozo. Vull mencionar, també, al personal de neteja: Chari Fernández i Sole Panadero, camillers i ambulàncies. Tots ells amb una professionalitat, un gran tracte al pacient, sempre amb un somriure, educació i un gran etcètera que fan que els dies no siguin tan llargs. Ells et fan treure aquell somriure a vegades amagat per culpa de les circumstàncies.

A l'equip mèdic, que ha actuat també amb gran rapidesa, professionalitat i tracte immillorable, menció especial al doctor Guillem Bassols, Dr. Miquel Àngel Seguí, Dr. Coroleu i la Dra. Esther Zamora. A la doctora Estefania García, només puc donar gràcies i més gràcies per ser tan pròxima i aconseguir que el fet de tenir una malaltia greu sigui molt més suportable.

En aquest país tenim uns grans professionals en el camp sanitari i no ho valorem fins que no et trobes en les seves mans. A tots ells, el meu petit-gran homenatge, reconeixement i agraïment.

(Habitació 1404).