Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

Gràcies al COOB per deixar-me servir a la nostra ciutat

Antonio Rebollo i Yeray Hernández, després de l’encesa del peveter.

Antonio Rebollo i Yeray Hernández, després de l’encesa del peveter. / PERE BATLLE / Barcelona

Jo, abans de saber que Barcelona seria nominada per els JJOO del 92, ja vaig fer-me voluntari, i un cop Barcelona va ser assignada, al cap de poques setmanes, ja vam començar a treballar.

Entretots

¿Vas ser voluntari de Barcelona-92?

Envia'ns una carta amb la teva experiència

Això va significar treballar durant sis anys única i exclusivament per a Barcelona 92, estudiant, fen cursets, fent de guia en els autocars els dissabtes i diumenges per conèixer la Barcelona del 92 , fer un curset a l'escola de la Policia d'Àvila...

Això va comportar que, amb esforços i sacrificis, però amb una gran satisfacció, quedés integrat en la seguretat d'Operacions Olímpiques en l'Anella de Montjuïc. I amb una gran satisfacció i orgull, perqè no hi ha rés més gran per a una persona que vol i estima a la seva ciutat que poder-la servir en un aconteixement tan important a nivell mundial.

Aquest és un record que perdurarà mentre visqui. Sempre s'ha dit que els Jocs van ser un èxit gràcies als voluntaris. Jo ho dic al revés: gràcies al COOB per haver-nos deixat servir a la nostra ciutat. Sempre s'ha dit que han estat els millors Jocs de la història i, després de 25 anys i amb tots els avenços tecnològics, segueixen sen els millors.

A part dels JJOO, també vaig ser voluntari en els Josc Paralímpics. 

Participacions delslectors

Mésdebats