El Govern de l'Estat no tracta a Catalunya amb equitat

El desacord i la manca de voluntat política per assolir el pacte entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat cau una vegada i una altra sobre les malmeses esquenes de la ciutadania. S'estan cronificant els dèficits en infraestructures i la pèrdua de qualitat en serveis públics essencials en l'educació, la sanitat, l'atenció social, l'habitatge, la cultura, etc.

Més enllà de les legítimes aspiracions d'identitat nacional ens trobem davant una discussió sobre els recursos de què disposa la Generalitat. Uns recursos sobre els quals es vol decidir des de la màxima proximitat en què i, en quin grau de prioritat s'apliquen.

Certament, això no vol dir que es defugi la necessària solidaritat interterritorial però, aquesta no pot ser imposada unilateralment. Nogensmenys, estem en un món global en què les persones i els territoris han de saber ser solidaris i cooperar.

El Govern de la Generalitat, en el procés que es viu a Catalunya des de fa uns anys, ha acabat veient-se abocat a l'opció de la independència i per això ha recuperat la via del referèndum per poder validar-la. La resposta del Govern de l'Estat nega aquesta possibilitat i recorda a la Generalitat que s'assegui a la taula en què s'acorda un mateix model de finançament per a tots els territoris de l'Estat.

En aquest context sobta que el País Basc i Navarra puguin gestionar tots els impostos estatals i rebre el rendiment que aquests generin al seu territori. Amb aquests recursos decideixen com es gasten els diners públics en inversions i serveis. A canvi, cada any fan una contribució a la hisenda estatal per finançar la part proporcional dels serveis generals de l'Estat. Cal recordar que aquesta part proporcional s'ha mantingut inalterable tot i que el pes del País Basc i Navarra ha crescut força en els darrers anys. I, a més, no estan obligats a complir amb el principi constitucional de solidaritat.

Hom es pregunta què succeiria amb el finançament territorial vigent si de cop la majoria d'habitants de Catalunya i les activitats que porten a terme canviessin de residència i es traslladessin al País Basc. Es tracta d'un supòsit que no és real però que deixaria palesa la injustícia del model vigent.

Potser ja és hora que, amb referèndum o sense, el Govern de l'Estat deixi de comportar-se amb els tics imperialistes del passat i tracti amb justícia a tots, tots els territoris i la seva gent, i es deixi estar de falses demagògies igualitàries que malmeten allò que tan maldestrament volen mantenir unit per imperatiu legal.