Estimem la vida, estimem les persones

Ens estimem la nostra vida, la dels nostres familiars, la dels nostres amics i la dels nostres coetanis. Ens estimem a les persones que tenim en el nostre entorn i a les persones amb les què ens creuem en els nostres passejos. Ens estimem a la gent. Per aquest mateix motiu no entenc a la gent que desprecia la seva vida i la dels seus veïns i conciutadans. No entenc que algú es pogui erigir en justicier d'una altra persona. No entenc que qualsevol pogui decidir trencar la trajectòria vital de qualsevol persona. Sigui la d'un nen, d'una noia, d'un oncle, d'una mare, d'una persona gran o de qualsevol altre.

No entenc que una persona no pogui tenir curiositat en el què pensen i senten els altres, per com viuen, en què creuen, què els motiva, què els il·lusiona o quines són les seves afeccions. Per sort és més forta la humanitat de la majoria que les individualitats que decideixen actuar de botxins per motius que en cap cas compartim ni volem. Amb el cor trencat.