Espanya, història d'un fracàs

Com s'ha arribat a un estat de fallida econòmica, social i moral, a Espanya? La frase "No hi ha un pam de net" malauradament és bastant certa encara que hi hagi, excepcionalment, algunes organitzacions i persones que siguin honrades i estiguin lliures de corrupció. Però, en general, la brutícia està estesa per arreu. I quin és l'origen de tot plegat?

Reflexionem, la famosa transició de la dictadura franquista a una democràcia formal, no es va fer com calia. Les estructures estatals i municipals, les forces de seguretat, d'informació, els jutjats, els sindicats, les empreses i negocis no van fer el canvi; no es va fer net de les rèmores corruptes de la dictadura i així l'estructura de malbaratament i corrupteles ha continuat vigent. Per més inri, els dos partits que s'han anat repartint el poder en aquests anys, tampoc han fet un procés de renovació i actualització dels partits, del seu finançament, de la transparència i de noves lleis d'eleccions. Aeroports i estacions de l'AVE sense passatgers, concessions d'autopistes que van i vénen, enregistraments de converses pròpies de mafiosos, rescat de la plataforma Castor... 

En fi, un descomunal reguitzell de despropòsits. L'actual conflicte entre Catalunya i Espanya n'és una prova fefaent. Els poders fàctics i els principals partits polítics continuen entestats a pensar que encara estan en el segle XIX, quan es va perdre Cuba, sense entendre que en el segle XXI perdran Catalunya. És la història del fracàs d'una societat espanyola que no pensa moure's ni un mil·límetre de la seva posició prepotent i tancada. I qui dimiteix?