Aclaparat per aquesta pressió insuportable

Aquestes són les elucubracions d'un vell, és a dir, d'algú de qui des de fa uns anys en diem gent gran, o persones grans. Quan ets a punt d’arribar als 80, semblaria que ens podem permetre demanar una mica de seny.

I ja ni pretenc entrar a discutir si és culpa dels uns, dels altres o de tots plegats. L'única cosa que resulta certa és que patim una pressió brutal, difícilment suportable per nosaltres. I compte, que si la cosa segueix igual, el nostre ja curt futur i el dels nostres néts pot ser realment dramàtic i/o catastròfic.

Ja no es pot llegir un diari, escoltar una emissora de ràdio o veure un canal de televisió. Ni un, ni de cap punt.

Mentides i més mentides per tots cantons i a totes hores. Als desgraciats ciutadans ningú ens ha donat ni la mes mínima garantia, ni explicació creïble, de quin pot ser el nostre futur més immediat, ni polític ni econòmic. S’ha donat per bo que el recolzament del 48% de la ciutadania dona via lliure a proclamar el que calgui. Probablement tècnicament sigui cert, però jo tinc els meus dubtes. L’enfrontament entre els propis catalans és, però, més que evident.

En Puigdemont, en Junqueres, la Forcadell, el Jordi Sánchez, el Jordi Cuixart, l'Artur Mas i molts altres mereixen el màxim suport, però... i jo? Qui es preocupa per mi?

Us puc assegurar que si avui tingués 40 anys, no aguantaria ni 15 dies. I no per anar-me'n a Valencia, Saragossa, Madrid... Fotria el camp a qualsevol país d’Europa. El més lluny possible. Si més no, em plantejo no sortir de casa en unes quantes setmanes, i òbviament aïllat completament dels mitjans.

I una cosa que és difícil de superar i d’oblidar: les llàgrimes a flor de pell que provoca la dificultat de compartir idees i opinions amb la teva pròpia muller. I ja no parlem de fills i néts. Si aquest era l’objectiu dels nostres polítics, a fe de déu que ho han aconseguit. Gràcies.

Per si algú té dubtes: fill i nét de catalans, 35 anys de teatre català, 10 anys de voluntariat per la llengua i cofundador de la primera escola que va donar l’ensenyament en català.