Els catalans, èpica i estètica

La coneguda afirmació de Miguel de Unamuno "los catalanes os ahogais en estética", me l'ha repetida amistosament un amic que ha vingut a pasar les festes de Nadal a Barcelona. Especificament es refería a les ben organitzades i masives manifestacions protagonitzades per la ciutadania catalana en els ultims mesos.

Tot i acceptant que l'estètica del civisme i l'ordre han estat els principals elements que ha protagonitzat tots els recorreguts, he ampliat explicacions al meu amic, respecte l'estat d'ànim de la gentada de les manifestacions, que obeia a diversos elements i motivacions: en primer lloc, el sentiment íntim catalanista, l'èpica de la història del país i també, com coadjuvant necessari, l'estètica gegantina que s'oferia a la resta del món, per tots els mitjans de comunicación.

Ética i estètica han format a Barcelona, espectacles cívics que, en temps de pau, serán dificils de superar. Un poble, un país, una nació que aspira a que sigui respectada la seva diferencia. Amb paraules de Miquel Roca: "La diferència no fa a ningú més importatnt i no genera privilegis, la diferència simplement serveix per respectar al diferent".