Crònica d'una injustícia per un oblit a la Renfe

La Agencia Tributaria española, via Generalitat, sostreu del meu compte bancari els 450 euros (més despeses) d'una multa de Renfe que va començar amb 50 euros.

Inici: Caldetes, juliol 2014, compra d'una T-10 i oblit de marcar-la. A Arenys de Mar (estació següent), Brigada antifrau de set inspectors; intent d'explicació T10 en mà. Ni cas, ni mirar-me; una inspectora omplena l'imprès: concepte “viatjar sense billet”. Protesto i resisteixo perquè no és cert, però acabo mostrant el DNI exigit.

L'endemà faig dues reclamacions a 'Atenció usuari-Sants', on line i postal. Res. Passa a Territori i Sostenibilitat (època de Santi Vila), segueixen cartes i més cartes, al·legacions i argumentacions. Indiferència total. Això sí, rebo comunicacions certificades, signades per directors generals, subdirectors i altres càrrecs, però mai responen a les meves preguntes concretes.

Poden canviar els consellers o poden estar empresonats, per a la maquinària fiscal no té cap importància, funciona i molt bé. Res no l'atura.

I per al Síndic de Greuges són litigis insignificants.

Conclusió: tot i sentir-vos desprotegits i desemparats, pagueu les multes de RENFE encara que siguin injustes, us estalviareu molts disgustos i moltes enrabiades.

Un jubilada i indignada, pensió minsa, usuària de trens (sempre amb bitllet).