El Periódico

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Càstig als càstigs

RICARD CUGAT

Interior de un colegio de Barcelona.

Andreu Arbó TrabadoLleida

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimecres, 13 de setembre del 2017 - 08:00 h

Vivim un moment que el mot 'càstig' està mal vist. Si mirem el diccionari de l'IEC diu: "Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina".

Per corregir-lo, no pas defenestrar-lo, menysprear-lo o desdenyar-lo. ¿Com hem arribat al moment que a l'escola no es pot parlar del càstig a l'alumne que no compleix les normes establertes? I no parlo d'una escola en concret, és tot el sistema educatiu. I fins i tot als pares els costa dir que castiguen als seus fills.

No estic dient que els càstigs actuals que fem servir siguin els adequats. Expulsar alumnes segurament no és la solució per corregir-los; en alguns centres els fan netejar o recollir brossa, tampoc crec que sigui la solució per a tots els conflictes; en altres els tanquen a aules aïllades sense res més, no crec que tots els adolescents facin una reflexió que els ajudi a canviar quelcom que hagi provocat el conflicte.

¿On està el problema del càstig, doncs? Sempre arribem al mateix lloc, el problema és el pressupost. ¿No seria millor que els alumnes inquiets fassin classes de relaxació? No estaria bé que alumnes que han embrutat, vegin el cost que té i que facin un APS per reparar aquest cost (no només econòmic)? ¿No aniria millor que una persona que trenca material, l'hagi de reparar en un taller supervisat per un adult? ¿Que un alumne que no calla, es quedés en una sala amb un professor llegint un llibre i, que fins que no l'acabi i te'l resumeixi, no marxi?

Clar que tots estarem d'acord que aquestes opcions són molt millors que les que fem, però ¿per què no les fem? Les excuses són múltiples: no hi ha diners per contractar més gent, no tenim temps, això ho han de fer els pares, no hi ha llocs per crear aquests tallers... ¿Però l'educació i l'ensenyament han de ser un negoci rendible? Crec que no, crec que ha de ser efectiu i rendible pel futur.

Participacions dels lectors

Carta a Miguel Hernández sobre la independencia: Desperté de ser niño

Cristina Villalba Salvador Barcelona

Te escribo a ti, Miguel, porque sé que, aunque muerto, atenderás a lo que pasa en mi tierra, más que otros que se pasan de vivos.... continuar llegint

Serrat, ara sí que no t'entenc

Jordi Terris Badalona

Joan Manuel, fa ja molt temps que em costa d'entendre't, però després de les teves darreres declaracions encara t'entenc menys. La teva posició en c... continuar llegint

Gracias, Jordi Évole y gracias, Carles Puigdemont

Carlos Egler Jiménez Barcelona

Jordi Évole: Catalán, de Cornellà. Periodista de raza. Incisivo, preparado, informado, afilado, respetuoso. ... continuar llegint

Cumplir la palabra tiene un precio

Gabriel Moreno Soriano Santa Coloma de Gramanet

Réplica municipal a la carta 'Víctimes del 'tigre del plataner'

Ester López Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona

En resposta a la carta de Judith Pastrana 'Víctimes del 'tig... continuar llegint

Cuando todo lo real es ficticio

Sergi Martí Canales Barcelona

En pos de la evolución

Antonio Balibrea Pineda de Mar

Hoy he leído el artículo de Salvador Macip titulado ... continuar llegint

Filosofia per afrontar la realitat

Berta Mateos Girona

Actualment estic cursant un doble grau en Biologia i Biotecnologia i parlo des de la pròpia experiència com a estudiant de la matèria d'Hi... continuar llegint

Quién piensa en los niños

Marta Tortosa Benages Alcanar

¿Alguien piensa en los niños? Porque la inocencia es una página en blanco sobre la que depositamos todas nuestras es... continuar llegint