El problema d'aparcar a Tarragona

Quan vius en una ciutat on el caos de circulació és generalitzat i l'aparcament una odissea, aleshores et dolen els impostos que et cobren per poder tenir un cotxe en circulació. A Tarragona passa això. Cada any pago escrupolosament aquest impost, que em permet circular, però el que no em permet, i en aquesta ciutat queda clar, és aparcar.

I fa uns quants anys vàrem decidir importar instruments que suposadament solucionaven aquest problema. De sobte, per sorpresa, els ciutadans es varen trobar el centre de la ciutat amb els carrers pintats de blau. L'excusa, la recordo bé tot i que ja fa anys d'això, era que les zones blaves aconseguien la rotació dels vehicles i es beneficiava així els espais comercials de la ciutat. És a dir, qui volgués anar a comprar trobaria lloc tard o d'hora gràcies al fet que l'estacionament calia pagar-lo.

És clar que això, a Tarragona, amb una orografia complicada i, aleshores, amb zones comercials poc definides i compactades, no va acabar de funcionar del tot. Mentrestant, la proposta per solucionar la manca d'aparcament van ser els pàrquings soterrats. Però, és clar, el consistori no tenia un duro (de fet, encara anàvem amb duros en aquella època) i es va decidir que els pàrquings els construïssin empreses privades a canvi de gaudir de concessions per mig segle que els permetessin recuperar la inversió i fer uns calerons, que per això s'hi posaven.

El resultat de tot plegat és que a les concessionàries els anava millor recuperar ràpidament la inversió, i les tarifes per aparcar a Tarragona costen com una operació de ronyó (exagerant, perquè s'entengui) i l'Ajuntament ha decidit que fomentar les compres està bé, però que recaptar diners encara està millor, i les zones blaves s'han estès com una taca d'oli, fins i tot a indrets on les botigues no hi són ni se les espera. A banda, és clar, de posar-hi més 'colorido', amb zones verdes per a residents, i esporàdics, i les zones taronges per a residents de llarga durada (un dia, no fos cas). I tot pagant.

I en el fons ja em sembla bé proposar fórmules per garantir que poc o molt tothom pugui aparcar (si fossin més econòmiques, encara em semblaria millor), però a Tarragona et trobes casos com el del carrer Caputxins (no hi visc, però hi passo sovint), que l'Ajuntament decideix marcar tot com a zona blava quan ni tan sols és capaç de gastar-se un euro per acabar de posar les voreres que part del carrer no té en condicions. És només un exemple, però també un element definidor d'una política municipal poc agraïda pel ciutadà-contribuent.