Airbnb: Com combregar amb rodes de molí

Des de ja fa dies podem sentir i veure per ràdio i televisió un anunci realment sorprenent promocionat per Airbnb. Es tracta, per qui no ho conegui, d'un anunci on diversos habitants de Barcelona parlen a un visitant desconegut sobre els avantatges de visitar la nostra ciutat i on, els que parlen, sembla que els volen acompanyar en aquest viatje.

El primer raonament que se'n van ocórrer és qüestionar-me a qui anava dirigit el missatge. Un anunci parlat en català, adreçat als futurs visitants, siguin de la resta d'Espanya o de l'estranger, no tenia massa sentit per un criteri purament lingüístic; el català no és una llengua que sigui entesa a la major part de l'estat espanyol i menys a l'estranger. Llavors era un anunci sense sentit, vaig pensar. Donant voltes sobre el tema, crec que vaig trobar la solució; aquest anunci no va dirigit als possibles visitants: va dirigit als ciutadans de Barcelona.

Tots som conscients que el turisme, sent una bona font d'ingressos, mereix una regulació que permeti dues coses: que els ciutadans de Barcelona no tinguin la sensació de sentir-se envaïts i, per tant, puguin fer i passejar per la ciutat com es feia fins fa uns anys, i per l'altra banda, que aquesta 'ocupació' no destaroti la seva capacitat econòmica per viure a la ciutat on han nascut o estan vivint. Malauradament, i fins a l'arribada del nou ajuntament, aquest tema era més o menys una mica 'campi qui pugui'. Ha costat seriosos esforços per crear un mínim d'ordre perquè aquesta onada turística, que més que ser la Ciutat dels Prodigis que va escriure Mendoza, l'ha convertit, per una part dels seus habitants, en la Ciutat dels Maldecaps. Trobar una solució a la possible mort d'èxit de la ciutat i de retruc als seus habitants, ha significat moure's entre diferents interessos enfrontats i sota la ideologia que domina a una bona part dels implicats en el camp dels beneficis; deixem que tothom faci amb el seu patrimoni el que vulgui, que ja el mercat ho solucionarà i regularà.

Seguint amb l'anunci, queda clar que som gent amable i acollidora. Que fruïm per aquesta arribada d'alguns passavolants, i altres amb ganes d'instal·lar-se per més temps. On és el problema, us preguntareu? Que en un món on cada vegada més tots som mercaderia i susceptibles de ser comprats, venuts o intercanviats, valem el que el mercat decideix. Aquí està la trampa; es tracta de crear un clima favorable on els ciutadans vegin amb bons ulls aquest nou paradigma per convertir Barcelona en BarnaDisney sense parar a pensar a qui beneficia i a qui perjudica.

En l'anunci es parla de Sant Antoni, el nostre barri veí, com un lloc de moltes històries ocultes, com si fos un lloc màgic. Pot ser que sigui màgic, però aquesta màgia és, avui dia, una màgia negra que significa que cada dia són més els veïns que es veuen obligats a sortir del barri per l'encariment del lloguer, la no renovació dels seus contractes o la invasió de fons voltors, a qui la vida quotidiana del que viuen els interessa poc o gents. De fet estic convençut, que bona part dels inversors ni tan sols saben on cau aquest barri.

Gentrificació, es diu amb termes moderns. En llenguatge del carrer, expulsió del veïnat, transformació del barri i els seus serveis, per abastir als nous inquilins que paguen més i volen llocs d'esbarjo en lloc de botigues on anar a comprar el pa i la fruita.

Les mesures que ha emprès l'Ajuntament en restringir noves llicències d'hostaleria i permisos per nous pisos turístics, alleugera en part aquesta onada, però no s'aconseguirà deturar-la si no hi ha una col·laboració d'una bona part dels veïns, estiguin afectats o no. De nosaltres depèn.