GENT CORRENT

Larent Cantier: "A la corda fluixa estàs en el teu món i no pares de disfrutar"

Les dues passions d'aquest doctorand, les matemàtiques pures i la corda fluixa, tenen una cosa en comú: són un camí d'aprenentatge

zentauroepp41781976 laurent cantier contra contraportada180125194515

zentauroepp41781976 laurent cantier contra contraportada180125194515

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Es diu Laurent Cantier, és doctorand en matemàtiques pures a la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) i forma part de l’equip que té el rècord espanyol de passeig a la corda fluixa: 500 metres caminant en corda fluixa enmig de la muntanya a Rupit el desembre del 2017. Aquest jove de Niça, de 26 anys, va venir a Barcelona fa un any per investigar en matemàtiques. Però va portar alhora la seva altra passió i va muntar un equip molt atrevit.

–¿Com et vas acostar a la corda fluixa?

–Fa un parell d’anys, un amic em va fer provar una corda lligada entre dos arbres. La primera vegada que vaig provar la slackline [caminar amb llargues cordes penjades a gran altura] em va encantar. Estava tan excitat que al tornar anava cridant al cotxe. Hi ha gent que disfruta passant por.

–¿I com vas arribar a les matemàtiques?

–Sempre m’han  agradat. Vaig treballar una mica d’enginyer, però no m’agradava estar assegut davant d’una pantalla tot el dia. Així que em vaig posar a buscar beques per investigar en àlgebra i així vaig arribar a Barcelona.

–¿Quin és el teu tema d’investigació?

–La classificació de les àlgebres C-estrella. És un tema que va sorgir fa 50 anys en la física quàntica. Però ara als matemàtics els interessa a part de la seva aplicació.

–Una mica abstracte… 

–És un joc mental. Tens un llenguatge i unes regles. Amb un paper i un boli en tinc prou i això m’encanta. Estàs bastant sol. Hi ha dies en què tens idees i altres en què en realitat no se t’acut res. Tens molta llibertat: és un repte però també un avantatge. I quan finalment demostres alguna cosa, ningú t’ho pot qüestionar. En matemàtiques pures una demostració és certa per sempre.

–¿Com va ser fer el rècord?

–Vam arribar al lloc que havíem escollit, a Rupit, i vam estar muntant durant dos dies. Érem sis: això no és una cosa que un pugui fer sol. Però després van venir la policia, l’alcalde i el propietari del terreny: estaven preocupats.

–¿Per què?

–És un esport al qual la gent no està acostumada. Nosaltres vam demanar permisos, vam tenir cura de la fauna i de la flora, però el que és més normal és que et facin fora, perquè la gent el que vol és evitar problemes.

–¿I què va passar?

–Va venir molta gent a veure’ns, perquè era un pont: es van adonar que era una cosa  bonica i ens van deixar fer-ho. Dels sis, tres van fer rècord, sense caure mai. Cada un va fer una anada i una tornada per dia.

–¿Què vas sentir al caminar 500 metres en el buit?

–Quan veia un dels col·legues que caminava no m’ho podia creure. Quan estàs caminant tu, no et sembla difícil. Saps que tens bon material i que el muntatge està ben fet. Estàs en el teu món i disfrutes. No penses en res: els pensaments volen entrar, però no entren. Quan tens 500 metres per caminar és tan llarg que resulta fàcil fer un pas més.

–¿Gens de por?

–Si estàs relaxat no has d’encongir gaire el cos. Ho fas només quan hi ha vent i es formen ones molt grans a la corda. És important respirar a poc a poc, suau. Si caus, el teu arnès t’aguanta. Però si caus quan estàs enmig de la cinta, 40 metres per sota d’on penja, allà ningú et rescatarà.

Notícies relacionades

–¿Tenen alguna cosa en comú les matemàtiques pures i la corda fluixa?

–El camí que he fet per aprendre la slackline és el camí de qualsevol cosa a la vida. El mateix aprenentatge necessari per fer un doctorat… o per fer créixer una relació. És una forma de creixement. 

Temes:

Gent corrent