Francesc Climent: «Miniaturitzo els cotxes de les meves vivències com a bomber»

Els pares de Francesc Climent (Barcelona, 1982) expliquen que quan el seu fill anava al carret de nadó i sentia la sirena d’una ambulància o un cotxe de bombers, la criatura s’hi llançava com qui creu poder caçar al vol una estrella fugaç. Aquell nen va créixer adonant-se que l’essència del que les sirenes li feien sentir podia immortalitzar-se. ¿Com? Concentrant-la en centenars de miniatures que, lluny de constituir una ficció, alberguen històries molt reals d’un bomber atrapat en un cos d’infermer.

—¿Infermer o bomber?

—¡Una mica de tot! Soc cap del sector Sanitari dels Bombers de Barcelona, l’infermer que s’encarrega d’atendre la víctima en zona calenta. El meu treball és estar un pas per darrere per si hi ha víctima o risc per als bombers.

—¿Des de quan és al cos?

—Des del 2015. Abans vaig treballar a l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques, a l’Hospital de Sant Pau i a l’ambulància, on vaig començar amb 17 anys. Sempre m’ha agradat això: la meva mare és infermera i suposo que això m’ha guiat.

—¿Quin és el servei que més l’ha marcat?

—En vaig tenir un de dramàtic d’un noi atropellat a la Jonquera que al final va sobreviure, però sense cap dubte el que més m’ha costat oblidar és el dels atacs terroristes a la Rambla, on vaig ser un dels primers intervinents.

—Expliqui’m la seva afició pel modelisme.

—Vaig començar col·leccionant cotxes de bombers en miniatura amb 14 anys: em cridava l’atenció. De col·leccionar-los vaig passar a repintar-los, modificar-los, buscar gent que tingués documentació per fer-los de la manera més real possible… en tinc una col·lecció d’uns 600, dels quals 200 he modificat o creat jo.

—¿Comença sempre de zero?

—A vegades sí, amb una planxa de plàstic o metall. Altres vegades aprofito parts d’una miniatura i les combino amb les d’una altra perquè s’assembli més al model original. Les maquetes són a escala 1:87 les petites, i a 1:43 les grans.

—¿I exposa al públic o ven?

—Amb això no guanyo diners, més aviat al revés: si comences a mirar coses, se te’n pot anar l’olla molt (riu). Normalment no exposo, però l’any passat sí que vaig portar alguns models al saló AutoRetro de Barcelona, on Bombers té un stand.

—¿Miniaturitza els cotxes en què vostè té vivències?

—Sí. Tinc els models exactes dels helicòpters en què he volat, amb la matrícula i tot igual. També els cotxes de bombers: tinc l’ambulància en la qual treballo, els vehicles del meu parc… fins i tot algun company m’ha demanat que li faci el seu com a record al jubilar-se.

—M’interessa el punt que converteixi en art la seva realitat quotidiana.

—Doncs el següent és fer diorames, o sigui, representar escenes concretes. Aquí hi ha molta més feina. Alguna vegada he pensat a fer-ne algun d’algun servei especial, com un que mai oblidaré en el qual vam haver de recolzar un patí de l’helicòpter en una roca i saltar.

—¿Sempre treballa amb miniatures?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

—També col·laboro en la restauració del patrimoni històric de Bombers, com ara cascos, cotxes o una bomba de vapor del 86, per posar uns exemples. Arran del modelisme vaig conèixer alguns restauradors i quan vaig entrar en el cos em vaig apuntar a l’Agrupació Cultural i Esportiva del Cos de Bombers de Barcelona. És divertit perquè parlo amb bombers veterans que m’expliquen les seves 

batalles.