Michelle Ferrara: «Pensar en els altres és un tema d'educació bàsica»

De petita, Michelle Ferrara (Amersfoort, 1979) es va enfrontar al monstre de l’apartheid a Sud-àfrica i ara ha creat un exèrcit de petits monstres per lluitar contra el càncer infantil (més informació en la pàgina de Facebook Mymagicmonster).

–Es va criar a la Sud-àfrica de l’apartheid

–Mai vaig fer diferències entre races; no veia el color de la pell. Vaig créixer pensant que tots els éssers humans tenim el mateix valor des que naixem.

–El 1990 Mandela sortia de la presó i l’apartheid

–Vivia a Uitenhage, província del Cap, i estudiava en un internat que va ser pioner a admetre nenes no blanques. Les primeres van ser una noia negra i una altra d’índia, i les van posar a la meva habitació. Sabien que jo les protegiria. Soc molt sensible i empàtica, sempre he volgut cuidar a tothom, com una mare; és la meva manera de ser.

–¿El seu entorn compartia aquesta actitud?

–Uitenhage era una ciutat molt racista. Quan anava amb les meves amigues no blanques pel carrer em cridaven coses com «¡germana dels negres!» i m’escopien. Però a mi m’era igual el que pensés la gent.

–Era molt madura per ser tan jove.

–Des de petita vaig haver d’apanyar-me-les sola i suposo que això em va convertir en una supervivent. A l’internat cosia la meva pròpia roba i vaig començar a vendre-la i a tallar-los els cabells a les meves companyes per guanyar unes miques de diners. Des de molt jove vaig treballar en supermercats, restaurants, com a secretària...

 

–Als 18 anys va abandonar Sud-àfrica.

–Tenia diners estalviats i vaig comprar un bitllet només d’anada a Europa. Ni tan sols sabia on dormiria, però el meu cor em deia que allà fora hi havia alguna cosa per a mi. La primera feina va ser al guarda-roba del Ministry of Sound, el famós club de Londres.

–Poc després triomfava com a model. ¿Com va sobreviure en aquell ambient?

–Vaig tenir èxit, però mai vaig deixar de ser jo. Tinc un radar que detecta la negativitat i intento veure sempre el got mig ple. El primer que penso quan em desperto al matí és en la sort que tinc.

–Es va casar amb un català i fa 13 anys es van instal·lar a Barcelona. 

–Tenir família pròpia era un dels meus grans reptes. Feia de fotògrafa i vaig conèixer la Magic Line de Sant Joan de Déu a favor de les persones vulnerables. Hi volia contribuir amb alguna cosa única i vaig pensar a crear un exèrcit de petits monstres per lluitar contra el càncer infantil.

–Els magic monster són ninots de llana fets a mà i personalitzats.

–Tots tenim el nostre petit monstre dins i el càncer infantil també és un monstre. La màgia la fa la gent amb una donació i per això rep el seu magic monster. No n’hi ha dos d’iguals, perquè cada persona és única. Rafa Nadal i Penélope Cruz ja tenen el seu.

–També hi poden participar empreses.

–Sí. Salvelox, per exemple, dona part dels seus ingressos per la venda de tiretes a la lluita contra el càncer infantil i té el seu petit monstre. Tots els diners van al Pediatric Cancer Centre de Sant Joan de Déu, per construir sales de jocs on els nens puguin passar-s’ho bé mentre esperen.

  

–¿Tots els petits monstres els fa vostè?

–Jo m’ocupo de la direcció artística de cada monstre i els faig amb l’ajuda del meu fill Max i de persones molt generoses com Paquita Alcaine i Núria Roca.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–La iniciativa entronca amb la vocació d’ajuda que ja tenia des de petita.

–Pensar en els altres és un tema d’educació bàsica. Des de cedir el teu seient a qui el necessita fins a parlar amb gent gran que està sola, tots podem fer alguna cosa.