GENT CORRENT

Luis Luna Maldonado: "Allà on soc, sento el lloc com a meu i el cuido"

'Traficant' de paraules. Un veí de Gràcia guanya un premi per una primera novel·la sobre immigració

zentauroepp40954063 luis luna maldonado171121172451

zentauroepp40954063 luis luna maldonado171121172451 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Luis Luna Maldonado (Colòmbia, 1963) respon al tòpic del colombià andí reservat, en el seu cas adobat amb un to de veu amb prou feines audible. Veí del barri de Gràcia des del 2008, la seva primera novel·la narra les desventures d’un jove de la ciutat colombiana de Pamplona que emigra a Barcelona. Aquí sólo regalan perejil ha guanyat el premi literari Ñ BaPro, que s’entrega a Buenos Aires en el marc del Premio Clarín de novel·la, i es publicarà a la primavera.

–Va néixer a 8.000 quilòmetres de Barcelona.

–Vaig néixer a Pamplona, ciutat de 70.000 habitants, un esvoranc fred a 2.600 metres d’altura. Està molt a prop de Veneçuela i, com tantes altres zones de frontera, dona possibilitats al contraban. Aquest és el punt de partida de la novel·la, que tracta d’immigració.

–Tant vostè com Abilio, el protagonista, deixen Colòmbia per instal·lar-se a Barcelona. ¿Què més tenen en comú?

–Res. Jo vaig venir a estudiar gravat a l’Escola Llotja, després vaig tornar al meu país i finalment vaig decidir instal·lar-me aquí. Abilio és un noi de condició humil que es refugia en el contraban per poder reunir tres pesos i complir el seu somni de volar «a la puta madre patria», com ell diu. A l’arribar aquí descobreix Andorra i es dedica a passar cigarrets i licors.

Vostè trafica amb les paraules.

–Soc redactor publicitari. El meu ofici sempre ha sigut la paraula i el meu treball és la poesia de la societat de consum. 

–«Poesia de la societat de consum». ¡Quina bona expressió!

–El meu treball m’ha portat al rigor de la paraula, perquè ho has de dir tot amb les paraules justes. Entre el 2006 i el 2014 vaig treure una publicació mensual, PaPeL HigiéNiCo ILusTrado. Jo mateix l’escrivia, la muntava i la imprimia i quan vivia a Pamplona sortia amb la meva bicicleta a repartir-la. Aquí vaig començar a escriure microrelats i fa un any i mig em vaig autojubilar de la publicitat per asseure’m a escriure la novel·la.

 

–El títol fa referència al julivert que regalen en peixateries i verduleries.

–L’immigrant arriba buscant el paradís, però aquí no es regala res; cal pencar de valent igual que a tot arreu. Arribar a un altre lloc no implica triomfar, bàsicament sempre t’estavelles contra un mur. Hi ha un estat d’indefensió; per més que t’integris, sempre seràs estranger.

–¿Se sent estranger, vostè?

–No, ni m’hi han fet sentir, però no soc natiu. Hi ha moltes classes de migracions, encara que el que ens mou a tots és el somni de venir aquí per viure millor. Per escriure la novel·la vaig anar a cinc consolats sud-americans. Fingia fer uns tràmits i escoltava com la gent es desfogava explicant el que li passava, les seves enyorances i les seves ràbies.

–Vostè ha encaixat bé a la ciutat.

–Abilio diu que un no acaba d’anar-se’n mai com a emigrant i tampoc arriba del tot, sempre deixes alguna cosa. Per a mi no ha sigut traumàtic. M’agraden la calma i l’ordre i valoro molt la tolerància i el respecte que tenen aquí. Allà on soc, sento el lloc com a meu i el cuido. Si veig que algú llença un paper a terra li dic: «Li ha caigut un paperet, pobret».

Notícies relacionades

–El jurat del premi, entre els quals hi havia Juan José Millás, va valorar l’ús de l’humor a la seva novel·la. 

–Em va dir que la novel·la tenia dues lectures, la profunda i la més fàcil, i que en la literatura falta molt humor. Jo no soc mai l’ànima de la festa, però quan escric me’n compenso i soc més divertit. Precisament acabo de llegir una cita de Hegel sobre la comicitat: «El verdader humor és impensable sense l’infinit bon humor. No la burla, no la sàtira, no el sarcasme. Només des de l’infinit bon humor pots observar sota teu l’eterna estupidesa dels homes, i riure-te’n».