Anar al contingut

GENT CORRENT

Enrique Mesa: "Sense pensament crític no hi ha democràcia"

Defensa Filosofia a la classe i mobilitzant a la comunitat educativa perquè la seva assignatura recuperi importància

Juan Fernández

zentauroepp40803457 enrique mesa contra contraportada171109173042

JUAN MANUEL PRATS

Quan la LOMCE del ministre Wert va retallar a la meitat les hores de Filosofia als instituts, aquest professor madrileny de 50 anys va iniciar una campanya per tornar a l’assignatura la rellevància que tenia en el passat. En dos anys ha aconseguit aplegar gairebé 200.000 firmes, que ara pensa entregar als partits que discuteixen al Congrés les línies de la pròxima reforma educativa. No fa classe amb americana i corbata per coqueteria. «Ho faig per respecte als meus alumnes. Em prenc seriosament la meva feina», adverteix.

-¿Què mou un professor d’institut a fer-se activista de la seva assignatura?
-Crec en l’escola com a eina de canvi social. Dono Ètica i Filosofia a 300 alumnes d’ESO i Batxillerat a l’institut El Espinillo de Villaverde, un barri popular de Madrid, i sé que a casa de molts d’ells no entren més llibres que els de text. Sense Filosofia, no coneixeran mai l’origen dels valors que van conformar Occident, com la democràcia, la llibertat o els drets humans. Els fills de famílies riques tindran una altra oportunitat, ells no. Però hi ha una cosa encara més greu.

-¿Quina?
-El que estan perdent com a ciutadans pensants. És fals que Filosofia sigui l’assignatura del pensament. Totes ajuden a pensar. Però aquesta és l’única que porta el pensament crític als seus últims extrems. Només la Filosofia et fa dubtar de tot, fins i tot que la realitat sigui tal com la percebem.

-Segur que li han preguntat: ¿i això de què serveix?
-Sense pensament crític no hi ha democràcia. Si els nois perden la capacitat per posar en dubte el que senten, es creuran el primer que els expliquin. I això, en l’era de la postveritat, és gravíssim. Ahir, un alumne mirava de convèncer-me d’una cosa dient: «Profe, el que li explico és cert, ho he sentit a dir a un youtuber». Vivim una època molt adolescent, i la filosofia no havia fet mai tanta falta com ara.

-L’assignatura té fama de llauna.
-Potser hem de millorar la forma d’ensenyar-la, però és un mite que als nois no els agradi. El que no els agrada és estudiar-la, però Filosofia els posa, perquè els desafia. Avui hem parlat a classe sobre què és real i què no ho és, i un m’ha dit: «Profe, m’estàs ratllant». Aquest és un bon senyal, significa que s’ha picat. L’adolescència és una edat molt emotiva, és crucial que aprenguin a argumentar, no només a sentir.

-Alguns arguments deuen tenir els que van reduir les hores de Filosofia.
-El ministre Wert va arribar a dir que hi ha assignatures que distreuen. Paraules textuals seves. Es referia a Plàstica i Música, i en el paquet hi va ficar Filosofia, les tres matèries que van ser retallades a la LOMCE. El seu argument és que no serveixen per trobar feina.

-¿Què n’opina?
-És fals. Les grans corporacions cada dia busquen més humanistes capaços de ser creatius i menys perfils tècnics. El coneixement tècnic es pot adquirir en relatiu poc temps, però la formació humanística és un pòsit, es forma al llarg de la vida i depèn d’estudiar assignatures com Filosofia. Però el més preocupant és la concepció de l’escola que es dedueix d’aquesta postura.

-¿A què es refereix?
-Per Wert i el Govern que va impulsar aquella reforma educativa, els instituts són fàbriques d’empleats. Però l’escola no és això, ha de ser un centre de formació de ciutadans lliures i amb criteri propi. Reduir les hores de Filosofia entra dins d’un pla més gran: crear una generació de tècnics de baixa qualificació per fer feines precaritzades. Serà una generació més fàcilment manejable. Sense ciutadans crítics, la pau social està garantida. És el que busquen.

0 Comentaris
cargando