GENT CORRENT

Paula Baltazar: "Poder ajudar el meu poble és la riquesa més gran"

Es va enfrontar a la misèria i al masclisme i va ser pionera a portar internet al seu poble de Mèxic

zentauroepp40327165 paula baltazar mexicana de origen abre la tiendita mexicana 171010163520

zentauroepp40327165 paula baltazar mexicana de origen abre la tiendita mexicana 171010163520 / Nuria Puentes

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Aquesta és la història d’una dona amb altes capacitats atrapada en un entorn patriarcal i de baixos recursos, on l’ajuda mútua és l’única oportunitat de progressar. Paula Baltazar va néixer a Mèxic i des del 2014 regenta la Tiendita Mexicana a Cerdanyola del Vallès, on, a més de vendre xilis frescos, frijoles o nopals, difon la cultura mexicana. Paula va finançar el seu negoci amb els seus estalvis i el suport d’una Comunitat Autofinançada (CAF), un grup de persones que estalvien en comú per obtenir crèdits del fons compartit.

–¿En quina part de Mèxic va néixer?

–Soc de Citlaltépec, a l’estat de Veracruz, que en llengua náhuatl significa el turó de l’estrella.

–Un nom preciós.

–El meu pare era mestre del poble i va tenir sis fills. Érem una família de baixos recursos i jo vaig ser una nena autodidacta. Des dels 6 anys ja llegia tota la biblioteca del meu pare. 

–Va ser una estudiant brillant.

–En el batxillerat era l’única noia a l’àrea de Ciències Exactes i vaig tenir una nota final de 9,4 sobre 10. Volia estudiar matemàtiques, però les circumstàncies no van acompanyar. Tenir capacitat no significa progressar si no tens recursos i uns pares que et valorin.

–Vostè no els tenia.

–Els meus pares tenien aquella mentalitat masclista que considera que les dones som una mala inversió. Així que me’n vaig anar a la capital amb el meu nòvio, vaig treballar en una fàbrica i em vaig embarassar. La relació no va anar bé i vaig tornar al poble amb la meva nena de 2 anys, mare soltera, sense carrera. No valia res.

–És la història de moltes dones.

–Vaig treballar cuinant, cosint, donant classes en pobles remots... Després d’un intent frustrat d’estudiar la carrera de Matemàtiques vaig tornar amb el pare de la meva filla i vaig ser maltractada. Vaig perdre la capacitat de parlar i d’escriure. Allà vaig tancar un capítol de la meva vida.

–¿Com es va recuperar?

–Llegint autoajuda, valorant-me, tornant a començar. Vaig estudiar informàtica i vaig aconseguir una feina a l’ajuntament del poble. En tres anys vaig estalviar, vaig comprar el meu primer ordinador i vaig reunir un grupet de nens per ensenyar-los. Vaig arribar a tenir 60 alumnes.

–Per fi començava a prosperar.

–Allà la forma habitual de finançar-se és mitjançant el sistema de tandes. Un grup de persones s’ajunten per aportar una quantitat de diners, després es fa un sorteig i s’entreguen a un membre del grup. I així successivament, fins que tots resulten beneficiats. Jo, en lloc de diners, entregava equips informàtics. Vaig arribar a entregar 25 equips i vaig ser la primera a instal·lar internet al poble.

–El 2003 va venir a viure a Barcelona.

–El 2001 vaig conèixer al meu futur marit per internet i vaig tenir la necessitat d’estabilitzar-me emocionalment. Tancar el meu negoci va ser dolorós, perquè era tot el meu esforç i les meves il·lusions. Vaig treballar molt i no em vaig enriquir, però em vaig guanyar el reconeixement de la gent. Poder servir i ajudar el meu poble és la riquesa més gran.

–Aquí va descobrir les Comunitats Autofinançades (CAF), similars a les tandes.

–Després de treballar sis anys i criar dos fills més, el meu marit i jo ens vam quedar a l’atur. Vaig conèixer paisans mexicans a les xarxes socials i el marit d’una amiga em va invitar a crear una CAF. El 2012 vam formar un grup inicial de sis persones que s’ha anat ampliant i tots ens hem beneficiat de l’autofinançament.

Notícies relacionades

–Amb els seus estalvis i el suport de la CAF, vostè va obrir la Tiendita Mexicana.

–Estant a l’atur cap banc t’avala, i la CAF ha sigut el nostre suport. És un sistema basat en la solidaritat i la confiança. Sense aquest esperit, no funciona.